Gran Pirámide de Guiza
la pirámide más antigua y mayor de la Necrópolis de Guiza / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran Pirámide de Guiza ye la más antigua de les siete maravíes del mundu y la única qu'entá perdura, amás de ser la mayor de les pirámides d'Exiptu. Foi ordenada a construyir pol faraón de la cuarta dinastía del Antiguu Exiptu Keops. L'arquiteutu de la obra ye Hemiunu.[1]
Gran Pirámide de Guiza | |
---|---|
pirámide de caras lisas (es) , xacimientu arqueolóxicu, maravilla del Mundo Antiguo (es) , atraición turística, Pirámides d'Exiptu y tumba (es) | |
Llocalización | |
País | Exiptu |
Gobernaciones | Guiza (es) |
Llugar físicu | Necrópolis de Guiza |
Coordenaes | 29°58′45″N 31°08′03″E |
Altitú | 95 m |
Historia y usu | |
Apertura | 2560 edC |
Comisariu | Keops (es) |
Arquiteutura | |
Arquiteutu/a | Hemiunu |
Materiales | caliar y granitu |
Estilu | arquitectura del Antiguo Egipto (es) |
Altor |
137,5 m 146,7 m |
Superficie | 53 061,12 m² |
La fecha albidrada de terminación de la construcción de la Gran Pirámide ye alredor de 2570 e.C. , siendo la primera y mayor de los trés grandes pirámides de la Necrópolis de Guiza, asitiada nes contornes d'El Cairu, n'Exiptu. Foi l'edificiu más altu de La Tierra mientres 3800 años,[2] hasta que nel sieglu XIV foi superáu pol chapitel de la Catedral de Lincoln, n'Inglaterra[Nota 1], y l'edificiu de piedra más altu del mundu hasta bien entráu'l sieglu XIX, siendo entós superáu pola aguya de la ilesia de San Nikolai, en Hamburgu.[Nota 2]