Anàleg a la Terra
un altre planeta amb condicions ambientals semblants a les que es troben al planeta Terra / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.[1][2][3][4] Per ser considerat un anàleg terrestre, un cos planetari ha d'orbitar al voltant de l'estrella en la zona d'habitabilitat del sistema, col·loquialment denominat zona dels «Rinxolets d'Or»,[5][n. 1] tenir una massa i radi semblants als de la Terra, comptar amb una composició atmosfèrica adequada, pertànyer a una estrella similar al Sol i disposar de la resta de trets bàsics del nostre planeta que permeten, en conjunció amb els anteriors, la presència de vida tal com la coneixem.[6][7][8]
Des que en 1995 els astrònoms Michel Mayor i Didier Queloz descobrissin el primer exoplaneta orbitant una estrella similar al Sol, 51 Pegasi b,[9] el gran objectiu dels experts en exoplanetologia ha estat trobar una segona Terra.[10] En els anys posteriors i fins al llançament del telescopi Kepler, els descobriments eren majoritàriament de gegants gasosos que orbitaven eles seves estrelles a distàncies molt curtes, donades les limitacions dels instruments de l'època.[11] Aquesta classe de cossos, denominats júpiters calents, influeixen en gran manera en les seves estrelles i transiten sovint pel davant, la qual cosa facilitava la seva detecció i semblava apuntar a un clar domini d'aquest tipus de planetes per davant de la resta a través del biaix.[12] Amb el temps, la millora en les eines d'investigació va invertir la tendència, sent evident el predomini de cossos tel·lúrics de masses similars a la terrestre per sobre dels de major grandària.[13][14]
Per classificar els exoplanetes en funció del seu grau de parentiu amb la Terra, la NASA i l'Institut SETI han desenvolupat un indicador, el IST (Índex de Similitud amb la Terra), que estima la semblança en funció de la massa, radi i temperatura d'equilibri estimada del cos planetari.[15] Des de l'anunci oficial del seu descobriment el 6 de juny de 2015, els dos objectes amb major IST del catàleg d'exoplanetes confirmats són Kepler-438b (88%) i Kepler-296 (85%).[16]
La possibilitat de trobar anàlegs a la Terra té especial interès per a la humanitat, perquè pot inferir-se que a major semblança entre un exoplaneta i la Terra, major és la probabilitat que sostingui vida extraterrestre i fins i tot una eventual civilització alienígena.[17] Per aquesta raó, ha estat un tema tractat sovint en l'àmbit de la ciència, el cinema, la literatura i la filosofia.[18][19] En última instància, el descobriment i colonització d'aquest tipus de planetes garantiria la supervivència de la humanitat davant de catàstrofes mundials com la pròpia mort del Sol.[20]