Cavalls en la Primera Guerra Mundial
ús de cavalls durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ús de cavalls en la Primera Guerra Mundial va marcar un període transitori en l'evolució del conflicte armat. Les unitats de cavalleria van ser inicialment considerades elements ofensius essencials d'una força militar, però al llarg de la guerra, la vulnerabilitat dels cavalls a la metralladora moderna i al foc d'artilleria van reduir la seva utilitat al camp de batalla. Això va anar en paral·lel al desenvolupament dels tancs, que en última instància, reemplaçarien la cavalleria en tàctiques de xoc. Tot i que el valor percebut del cavall en la guerra va canviar dramàticament, els cavalls encara van tenir un paper important al llarg de la guerra.
Tots els combatents destacats a la Primera Guerra Mundial (1914–1918) van començar el conflicte amb les forces de cavalleria. Alemanya va deixar d'utilitzar-les al Front Occidental poc després de començada la guerra, però va continuar fent-ne un ús limitat al Front Oriental. L'Imperi Otomà va utilitzar extensament la cavalleria durant la guerra. Pel costat dels Aliats, el Regne Unit va utilitzar infanteria muntada i càrregues de cavalleria durant tota la guerra, mentre que els Estats Units van utilitzar la cavalleria en un temps força limitat. Encara que no va tenir èxit en el Front Occidental, la cavalleria aliada si que es va implicar en el Front de l'Orient Mitjà, contra un enemic més feble i menys tecnològicament avançat. Rússia va utilitzar forces de cavalleria al Front Oriental, però amb un impacte limitat.
Els militars van utilitzar principalment cavalls per a suport logístic. Eren millors que els vehicles mecanitzats per viatjar a través de fang profund i sobre terreny accidentat. Es van utilitzar cavalls per al reconeixement i per portar missatges, així com a forces de tir en artilleria, ambulàncies i vagons de subministrament. La presència de cavalls sovint augmentava la moral entre els soldats al front, però els animals van contribuir a la difusió de malalties i a la insalubritat dels campaments, a causa de les seves femtes i cadàvers. El valor dels cavalls i la creixent dificultat de reemplaçar-los van arribar a un extrem tal que, el 1917 es va dir a algunes tropes que la pèrdua d'un cavall tenia una major importància tàctica que la pèrdua d'un soldat humà. Finalment, el bloqueig d'Alemanya va impedir als poders centrals importar cavalls per substituir els perduts, fet que va contribuir a la derrota del país germànic. Al final de la guerra, fins i tot el ben equipat exèrcit nord-americà va patir un gran nombre de baixes equines, igual que tots els exercits i la població civil dels països contendents.
Les condicions van ser severes per als cavalls al front: es van matar pel foc d'artilleria, van sofrir trastorns a la pell i van resultar ferits per gas verinós. Centenars de milers de cavalls van morir, i molts més van ser tractats en hospitals veterinaris i enviats de volta al front. El farratge va ser un assumpte important, i Alemanya va perdre molts cavalls per falta d'aliment. S'han erigit diversos memorials per commemorar els cavalls que van morir. Els artistes, com Alfred Munnings, van il·lustrar àmpliament el paper dels cavalls en la guerra i els èquids van ser protagonistes en la literatura de guerra. Novel·les, obres de teatre i documentals també han presentat els cavalls de la Primera Guerra Mundial.