Centre Històric de la Ciutat de Mèxic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Centre Històric de la Ciutat de Mèxic constitueix el nucli original entorn del qual va créixer l'actual capital mexicana, perquè fins i tot compta amb una zona arqueològica anomenada Temple Major, les quals són part de les ruïnes de la Ciutat de Mèxic-Tenochtitlán anteriorment establerta en aquest lloc.[1]
Tipus | Centre històric, Colonias de Ciutat de Mèxic i barri | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Centre històric de Mèxic i Xochimilco Camino Real de Tierra Adentro | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Ciutat de Mèxic | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 910 ha | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2010 (34a Sessió) | |||
Identificador | 412-001 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1987 (11a Sessió) | |||
Identificador | 412-001 | |||
L'àrea d'aquesta zona de la ciutat es pot definir d'acord amb dos criteris. En un sentit administratiu, correspon a la colònia Centre de la Cuauhtémoc. En un altre sentit, correspon a la zona de monuments històrics delimitada per l'Instituto Nacional de Antropología e Historia. Es va reconciliar i va circumscriure per decret presidencial l'11 d'abril de 1980. Compte amb una àrea pròxima a 10 quilòmetres quadrats, inclou i depassa en part el de l'illa sobre la qual es va fundar la ciutat prehispànica i també el que va tenir després la traça colonial. És aquí, precisament, on perduren, malgrat l'acció destructiva del temps i de l'activitat humana, vestigis i monuments extraordinaris que parlen dels ja gairebé set segles de la vida de la ciutat. Tot aquest conjunt arquitectònic en aquesta àrea de la ciutat és Patrimoni de la Humanitat, des de 1987.[2][3][4]
Aquesta zona limita al nord, pel carrer República de Honduras, en la zona coneguda com La Lagunilla; al sud, pel carrer José María Izazaga; a l'est, per l'avinguda Anell de Circumval·lació (això, en el tram que va d'Izazaga a República de Honduras), i a l'oest, per l'avinguda Passeig de la Reforma en el tram d'Atenas a República de Honduras.[5]
Se'n diu Centre Històric pel fet que en el centre de la zona lacustre de cinc llacs — llac de Texcoco, llac de Chalco, llac de Xochimilco, llac de Zumpango i llac de Xaltocan — es trobava una petita illa en la qual es va instal·lar el conjunt cerimonial i polític de Mèxic-Tenochtitlan, capçalera de la Triple Aliança i dels dominis dels mexiques. Posteriorment, al moment de la conquesta espanyola en 1521, la ciutat mexica va passar a ser el centre polític, econòmic, religiós i cultural de la Nova Espanya, utilitzant en gran manera la traça prehispànica.[6]
Rep aquest nom el barri antic de la ciutat colonial i vuitcentista, integrat per 668 illes, que alberguen uns mil cinc-cents edificis catalogats amb valor artístic o històric, la qual cosa inclou construccions religioses civils, assistencials, hospitalàries, administratives, educatives, culturals i residencials, que van del segle XVI al segle xx, i que continua sent el cor econòmic i polític de la ciutat, malgrat les seves proporcions actuals, per la seva importància fincada en la seva riquesa monumental, ja que es considera el centre històric més rellevant d'Amèrica.[7] També ha estat un lloc per a protestes socials i polítiques.[8][9]