Tribunal de Justícia de la Unió Europea
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és una institució de la Unió Europea (UE) amb seu a Luxemburg que compleix la funció d'òrgan de control del Dret comunitari europeu, i que es caracteritza per la seva naturalesa judicial i supranacional.[1] Les sentències del TJUE tenen caràcter vinculant en els Estats membres de la UE i és el garant d'un ordenament jurídic propi que es veu assistit i aplicat també pels sistemes jurídics nacionals.[2]
Aquest article fa referència al Tribunal de la Unió Europea, no al Tribunal Europeu de Drets Humans dependent del Consell d'Europa |
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | GHdEU, CJEU i CJUE | ||||
Tipus | tribunal internacional institució de la Unió Europea | ||||
Idioma oficial | llengües oficials de la Unió Europea | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Tribunal de Justícia de la Unió Europea | ||||
Creació | 1952 | ||||
Localització dels arxius | |||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | Koen Lenaerts | ||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Premis
| |||||
Lloc web | curia.europa.eu | ||||
Igual que el Tribunal de l'Associació Europea de Lliure Comerç, el TJCE té la seu a la ciutat de Luxemburg, diferenciant-se d'altres institucions de la Unió com el Parlament o la Comissió Europea que radiquen a les ciutats d'Estrasburg i Brussel·les respectivament.
El Tribunal consta d'un Tribunal de Primera Instància, creat el 1989 i del mateix Tribunal de la UE. El Tribunal accepta recursos de particulars i d'Estats, encarregant-se així mateix de comprovar la compatibilitat amb les fonts del Dret comunitari dels actes de les institucions europees i els seus governs. També pot pronunciar-se, a petició d'un tribunal nacional, sobre la interpretació o validesa de les disposicions del Dret comunitari, mitjançant l'anomenada qüestió prejudicial. Mitjançant el "recurs d'anul·lació" controla la legalitat dels actes del Parlament i el Consell de la Unió Europea, així com els de la Comissió que no siguin recomanacions i dictàmens. Igualment coneix del "recurs per omissió" que és una espècie recurs contra la inactivitat d'una institució prèviament requerida perquè actuï.