Descolonització d'Àfrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La major part de l'Àfrica va ser colonitzada durant la cursa per l'Àfrica, enmig d'un període conegut com a Neoimperialisme, durant la segona meitat del segle xix. Després de la Primera Guerra Mundial, els moviments independentistes africans van prendre rellevància i acabarien culminant en el procés de descolonització d'Àfrica. En alguns països, la independència es va obtenir de manera pacífica, mentre que en altres es va aconseguir mitjançant l'ús de les armes. Entre aquests últims, la Guerra d'Algèria (1954-1962) i la Guerra colonial portuguesa (1961-1975) van ser les més violentes. Igualment, hi va haver un malestar generalitzat i una revolta organitzada tant en les colònies del nord del Sàhara com en les sub-saharianes, especialment en l'Algèria francesa, en l'Angola portuguesa, en el Congo belga i en la Kenya anglesa.[1][2][3][4][5]
L'any 1959, la Unió Francesa es va convertir en la Comunitat Francesa, amb la notable excepció de Guinea, que va decidir la seva independència en un referèndum; dos anys més tard, totes les colònies franceses s'independitzarien. La descolonització, no obstant això, no ha acabat, ja que el Sàhara Occidental segueix sota l'administració colonial espanyol a de iure, i envaït per Marroc en virtut dels il·legalitzats acords tripartits de Madrid.
Durant la cursa per l'Àfrica en el segle xix, les potències europees van delimitar l'Àfrica en la Conferència de Berlín de 1885.[6][7] Ja l'any 1905, tot els territoris africans estaven controlats per les forces europees. El Regne Unit i França eren qui comptaven amb més possessions, però Alemanya, Espanya, el Regne d'Itàlia, Bèlgica i Portugal també tenien colònies. Les conseqüències d'aquest procés de colonització van ser diverses, com la pèrdua de recursos naturals, la devastació econòmica, la confusió cultural, la divisió geopolítica i al subjugació política (el fet de sotmetre o dominar completament per mitjà de la violència). L'últim país a ser colonitzat va ser l'actual Etiòpia, que va romandre independent fins al 5 de maig de 1936.
Actualment, gairebé tots els països europeus s'han retirat del territori africà. Només el Regne Unit, França, Portugal, Austràlia i Espanya mantenen el control de petites illes davant de les costes africanes. Aquest últim país, Espanta, és l'únic que manté presència en el continent pròpiament dit, ja que dues ciutats de la seva costa nord-occidental (Ceuta i Melilla) segueixen també sota control espanyol tot i que mai no van ser colònis sinó territoris propis.