Economia de l'Imperi Romà d'Orient
història econòmica de l'Imperi Romà d'Orient / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'economia de l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] va agafar ràpidament un gran impuls després de la fundació de Constantinoble l'any 330, la qual va esdevenir ràpidament la clau de volta del comerç a la Mediterrània al segle vi. L'Imperi Romà d'Orient estenia llavors les seves ramificacions des d'Euràsia a l'Àfrica del Nord. Aquest creixement, es veuria frenat per l'extensió de les conquestes àrabs a partir del segle vii, que van iniciar un període de declivi i estancament quan Constantinoble va perdre territori a Àsia. Les reformes de Constantí V (r. 741 - 775), havien de marcar el començament d'una renovació que es mantindrà fins a la conquesta pels llatins a partir de la Quarta Croada l'any 1204. Durant aquest període, que constituirà l'edat d'or de la seva economia, l'Imperi Romà d'Orient va projectar una imatge de luxe que feia l'enveja dels viatgers estrangers en visita o en missió a la capital. Després de l'efímer Imperi Llatí (1204-1261) i la restauració de l'imperi per Miquel VIII Paleòleg (emperador romà d'Orient del 1261 a 1282), assistirem a una temptativa de restauració de l'economia, que no va poder materialitzar-se. L'Imperi Romà no controlaria més el paper de les seves forces econòmiques tant a l'interior com a l'exterior de l'imperi.
El comerç era la principal força econòmica de l'imperi. L'Estat controlava totalment el comerç domèstic i internacional, i conservava el monopoli de l'emissió de la moneda. Constantinoble va romandre el centre comercial mes important d'Europa durant bona part de l'edat mitjana, fins que les repúbliques italianes, en primer lloc Venècia, vindrien a erosionar aquest monopoli per desempallegar-se de les taxes imposades per l'imperi sota els Comnens, a continuació de l'Imperi Llatí.