Economia de la Unió Soviètica
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.[4][5][6][7][8]
Moneda | Ruble soviètic (100 Kopeks) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | COMECON, CESPAP, OMC, altres | ||||
Estadístiques | |||||
PIB (en PPP) | 2.659.500 Milions[1] (1988) | ||||
Rànquing PIB | 2n (1988) | ||||
Taxa del PIB | -2% (1991, est)% (1988) | ||||
PIB per càpita | 11.221 (1990) | ||||
Inflació | 14 %' (1991) | ||||
Ocupació laboral per sector | Agricultura: 20 % Indústria: 75 % Serveis: 5 % | ||||
Taxa d'atur | 0 % oficialment[2] (0,9 % (1988, est)) | ||||
Indústries principals | Petroli, acer, Indústria automobilística, telecomunicacions, indústria aeroespaial, indústria química, indústria pesant, electrònica, alimentació, fusta, mineria, defensa. | ||||
Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
Finances públiques | |||||
Deute extern | 27.300 milions de dòlars | ||||
Ingressos | 622.000 milions de dòlars[3] | ||||
Despeses | 781.000 Milions de $[3] | ||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
L'Estat determinava una planificació i control global de l'economia soviètica de forma centralitzada,[7] amb l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de la població. El màxim orgue planificador era el Ministeri de Planificació, conegut com a Gosplan. En el seu procés de decidir el desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de l'URSS i dels Gosplans de les repúbliques federades, elaborava el pla i l'aprovava després de sotmetre'l al Soviet Suprem.
El règim bolxevic va menester gairebé 10 anys per canviar d'una economia capitalista a una socialista; les antigues classes privilegiades havien desaparegut, i tant el seu poder econòmic com polític havia passat directament a l'Estat, els camperols i els obrers (indústries, terres, etc.). A més, tot el capital estranger havia estat confiscat per l'Estat. Aquestes mesures semblaven, doncs, favorables al control estatal de l'economia, així com la direcció de la producció i el control de sectors clau com el bancari o els transports. Rússia, en el moment de la Revolució de 1917, era industrialment el país més retardat d'Europa, i la població agrícola representava el 80% de la població (la proporció existent a l'Europa occidental el 1800). La classe obrera, principal suport dels bolxevics, era només una minoria, i a més, molts havien mort durant la guerra civil; milions de camperols havien lluitat contra l'Exèrcit Blanc; però això es degué només al fet que una derrota dels bolxevics hauria comportat la pèrdua de les terres que, gràcies als revolucionaris, acabaven d'obtenir.
Els primers anys de la Unió no van ser senzills, car la guerra civil russa els obligà a adoptar un nou tipus d'economia, el comunisme de guerra; després de la guerra civil, el govern de Lenin imposà la Nova Política Econòmica, que fracassà a causa de nombrosos motius, imposant-se de manera urgent el 1928 els Plans Quinquennals.[9]
A partir dels programes de planificació de 1928, la Unió Soviètica va conèixer, tot i els danys causats per la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial, un període d'esplendor i desenvolupament (entre d'altres, va aconseguir ser el primer a llançar el primer satèl·lit artificial i el primer home a l'espai), fins a, aproximadament el 1965, el final de la dècada de Nikita Khrusxov. La Guerra Freda i la cursa armamentista que s'imposà, sumat a errors estratègics i demores burocràtiques, van portar a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts.