Espectroscòpia d'absorció
tècniques espectroscòpiques que mesuren l'absorció de radiació / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'espectroscòpia d'absorció fa referència a les tècniques d'espectroscòpia que mesuren l'absorció de radiació electromagnètica, com a funció de freqüència o longitud d’ona, deguda a la interacció amb una mostra. La mostra absorbeix energia, és a dir, fotons, del camp de radiació. La intensitat de l'absorció varia en funció de la freqüència i aquesta variació és l'espectre d'absorció. L'espectroscòpia d'absorció es fa a través de l'espectre electromagnètic.
Es fa servir l'espectroscòpia d'absorció com una eina en l'anàlisi química. L'espectroscòpia infraroja i l'espectroscòpia ultraviolada són particularment comunes en l'anàlisi. També s'utilitza lespectroscòpia d'absorció en els estudis de física atòmica i molecular, astronomia i sensors remots
Hi ha una àmplia gamma d'enfocaments experimentals per mesurar els espectres d'absorció. La disposició més comuna és dirigir un feix de radiació generat cap a una mostra i detectar la intensitat de la radiació que la travessa. L'energia transmesa es pot fer servir per calcular l'absorció. La font, la disposició de la mostra i la tècnica de detecció varien significativament segons el rang de freqüència i el propòsit de l'experiment.
Els següents són els tipus principals d'espectroscòpia d'absorció:[1]
Núm. | Radiació electromagnètica | Tipus espectroscòpic |
---|---|---|
1 | Raigs X | espectroscòpia d'absorció de raigs X |
2 | Ultraviolat: visible | espectroscòpia d'absorció UV-vis |
3 | Infraroig | espectroscòpia d'absorció d'infrarojos |
4 | Microona | espectroscòpia d'absorció de microones |
5 | Ona de ràdio | Espectroscòpia de ressonància d'espín electrònic
Ressonància magnètica nuclear espectroscòpica |