Exèrcit micènic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'exèrcit micènic era l'exèrcit de la Grècia micènica (ca. 1600–1100 aC) que va permetre l'expansió d'aquesta civilització pel mar Egeu i la part occidental d'Anatòlia. La naturalesa militar d'aquesta civilització a finals de l'edat del bronze és evident pel gran nombre d'armes trobades, les representacions en l'art contemporani de guerrers i combats, i també pels gravats grecs preservats escrits en lineal B.[1][2]
Armes micèniques de bronze. 1300-1200 aC. | |
Tipus | Exèrcit militar |
---|---|
Data de lleva | Finals del segle xiii |
Dissolució | Segle xii |
País | Grècia micènica |
Arma | Espases, llances, arc, destrals, maces, carros |
Comandants | |
Oficials destacats | Attarsiya (Atreu) |
Els exèrcits micènics es basaven en infanteria pesant, amb llances i escuts, com en el cas d'altres potències contemporànies. Al segle xiii aC les unitats micèniques van patir una transformació en tàctiques militars i armament. Alguns tipus representatius d'armadures i armes micèniques són el casc d'ullals de senglar i l'escut en forma de vuit.
Aquest ethos militar micènic va inspirar posteriorment la tradició de l'antiga Grècia i, especialment, les èpiques d'Homer, les quals se centren en la naturalesa heroica de l'elit de guerrers de l'era micènica.[3]