Història d'Àfrica Occidental
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història d'Àfrica Occidental va començar amb els primers assentaments humans al voltant del 12000 BCE. S'ha dividit habitualment en la seva prehistòria, l'edat del ferro a Àfrica, les principals entitats polítiques florents, el període colonial, i finalment l'era posterior a la independència en què es van formar els estats actuals. Àfrica Occidental és a l'oest d'un eix imaginari nord-sud que s'estén prop del meridià 10° est de longitud, vorejat per l'oceà Atlàntic i el desert del Sàhara.
Les fronteres colonials es reflecteixen en les fronteres modernes entre els estats d'Àfrica Occidental contemporanis, tallant a través de línies ètniques i culturals, sovint dividint grups ètnics individuals entre dos o més estats. Els primers pobladors humans van arribar a l'Àfrica Occidental al voltant de 12000 aC. Al cinquè mil·lenni els avantpassats dels moderns africans occidentals van començar a arribar a la zona i iniciaren el desenvolupament de l'agricultura sedentària. La siderúrgia, tant en la fosa com la forja d'eines i armes, va aparèixer a l'Àfrica subsahariana pel 1200 aC, i en el 400 aC havia establert contacte amb les civilitzacions mediterrànies, i s'hi mantenia un comerç regular amb exportació d'or, cotó, metall i cuir, a canvi de coure, cavalls, sal, tèxtils, i grans. La cultura s'hi desenvolupà amb la cultura Nok (1000 aC - 200-300 aC), la història antiga dels sereres i la construcció dels cercles megalítics de Senegàmbia (entre el segle iii aC i el segle xvi). Els regnes sahelians van ser una sèrie de regnes o imperis centrats al Sahel, l'àrea de pastures al sud del Sàhara. Controlaven les rutes comercials del desert, i també eren prou descentralitzats, amb ciutats membres que tenien un alt grau d'autonomia. L'Imperi de Ghana podria haver-se establert ja al segle iv. Va ser-ne succeït pel de Sosso el 1230, l'Imperi de Mali al segle xiii, i més tard pels califats de Songhai i Sokoto. També hi va haver una sèrie d'imperis i estats en aquest període.
Després del col·lapse de l'Imperi Songhai, van sorgir una sèrie d'estats més petits arreu d'Àfrica Occidental, incloent-hi l'Imperi Bambara de Ségou, el més petit Regne bambara Kaarta, el Regne fula-malinke de Khasso (a l'actual zona de Kayes al Mali), i el Regne de Kenedugu de Sikasso. Els primers comerciants europeus es van convertir en una força a la zona al segle xv. Es va iniciar el comerç atlàntic d'esclaus quan el portuguesos van prendre centenars de captius de tornada al seu país per ser venuts com a esclaus; no obstant això, no començaria a gran escala fins que Cristòfor Colom viatjà a les Amèriques i amb la posterior demanda de mà d'obra colonial barata. A mesura que augmentava la demanda d'esclaus, alguns governants africans van tractar d'abastir la demanda amb constants guerres contra els seus veïns, de les quals en resultaven força captius. Els governs europeus, estatunidencs i haitians van aprovar legislacions que prohibien el comerç atlàntic d'esclaus durant el segle xix, tot i que l'últim estat a abolir-lo va ser Brasil el 1888.
El 1725 els pastors fulani de Fouta-Djalon posaren en marxa a la regió la primera gran gihad reformista i enderrocaren els animistes locals, les elits mandeparlants, i intentaren de democratitzar una mica la seva societat. Alhora, els europeus van començar a viatjar a l'interior d'Àfrica per comerç i exploració. Mungo Park (1771-1806) feu la primera expedició seriosa a l'interior de la zona, seguint el riu Níger cap a Timbuctu. Els exèrcits francesos el van seguir poc després. Amb el repartiment d'Àfrica en la dècada de 1880 els europeus van començar a colonitzar l'interior d'Àfrica Occidental, on prèviament havien controlat els principals ports comercials al llarg de les costes i rius. Després de la Segona Guerra mundial van créixer les campanyes per la independència en tota Àfrica Occidental, sobretot a Ghana sota el panafricanista Kwame Nkrumah (1909-1972). Després d'una dècada de protestes, disturbis i enfrontaments, l'Àfrica Occidental Francesa votà a favor de l'autonomia en un referèndum de 1958, i es dividí en els estats actuals; la major part de les colònies britàniques van guanyar l'autonomia en la dècada següent. Des de la independència, l'Àfrica Occidental ha patit els mateixos problemes que la major part del continent africà, en particular les dictadures, la corrupció política i els cops militars; també s'hi han produït sagnants guerres civils.