Història del cristianisme primitiu
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.
La primera part del període parteix del ministeri de Jesús i es coneix com el període apostòlic en referència als dotze apòstols. Els primers seguidors de Jesús van formar l'Església de Jerusalem. El cristianisme primitiu durant els dos primers segles de l'era cristiana es va anar separant del judaisme; i es va establir com a religió gentil predominant de l'Imperi Romà.
A l'època del Primer Concili de Nicea del 325 la fe cristiana s'havia estès per tot Europa Occidental, la Conca del Mediterrani, Àfrica del Nord i l'Est. Pel que fa al mediterrani, Sant Joan va visitar 48 ciutats per predicar el cristianisme als gentils a 48 ciutats.
El Primer Concili de Nicea del 325 i l'Edicte de Milà de 313 que va suposar l'acceptació de la religió cristiana a l'Imperi Romà són els fets que marquen el final del cristianisme primitiu i el començament del període primers set consells ecumènics.