Llàntia
llum amb un dipòsit de combustible i una metxa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una llàntia és un llum amb un dipòsit que conté líquid combustible i un bec per al ble. Les llànties tenen un origen molt antic i són sovint un objecte domèstic molt abundant en les excavacions arqueològiques. Amb formes molt diferents i variades eren molt utilitzades en gairebé totes les cultures. Es fabricaven a partir de materials incombustibles, com terrissa, pedra o metalls, com el bronze o el llautó. Algunes eren per penjar del sostre o d'una biga i d'altres es col·locaven damunt d'un objecte anomenat llantier.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hi ha també llànties amb formes d'animals o humanes. La majoria eren d'ús domèstic, però algunes llànties tenien un ús votiu com a ofrena o exvot als temples.
Els líquids més utilitzats com a combustible eren diferents tipus d'olis o greixos. Actualment s'utilitza preferentment el querosè. El ble és normalment de fibres de cotó.