Màquina simple
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física, una màquina simple és un dels dispositius elementals que formen part de qualsevol màquina,[1] i que a partir de l'aplicació d'una força i amb un desplaçament, produeixen una altra força amb un desplaçament diferent.
La llista tradicional de màquines simples és:
- La palanca[1]
- El pla inclinat[1]
- La corriola o politja[1]
- El torn
- La falca, cuny o tascó[1]
- El cargol (enginyeria)[1]
Aquesta llista, això no obstant, no ha de considerar-se definitiva i inamovible. Alguns autors consideren la falca i el caragol com a aplicacions del pla inclinat, altres inclouen a la roda com una màquina simple, i altres més consideren al torn com una màquina composta que combina la corriola i la palanca.
Totes les màquines simples converteixen una força petita en una gran, o viceversa. Algunes converteixen també la direcció de la força. La relació entre la intensitat de la força d'entrada i la d'eixida és l'avantatge mecànic. Per exemple, l'avantatge mecànic d'una palanca és igual a la relació entre la longitud dels seus dos braços. L'avantatge mecànic d'un pla inclinat, quan la força actua en direcció paral·lela al pla, és la cosecant de l'angle d'inclinació.
- Nota: Les màquines reals també són afectades per factors com la fricció i l'elasticitat. Per això, l'avantatge mecànic en una màquina real normalment difereix del seu valor teòric.
Les màquines simples ben sovint s'usen en combinació, com a components de màquines més complexes. Per exemple, en el caragol d'Arquimedes, una bomba hidràulica, el caragol és un pla inclinat helicoidal.