Mèxic
república federal constitucional d'Amèrica del Nord / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mèxic (castellà: México o Méjico, nàhuatl: Mexko, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo; otomí: Mꞌonda, totonaca: Méjiko, huastec: Labtóm),[lower-alpha 1] oficialment els Estats Units Mexicans (castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord. Limita al nord amb els Estats Units d'Amèrica; al sud i a l'oest, amb l'oceà Pacífic; al sud-est, amb Guatemala, Belize i la mar Carib; i a l'est, amb el golf de Mèxic. Els Estats Units Mexicans són una federació de trenta-un estats i la ciutat de Mèxic, la qual és una de les àrees metropolitanes més poblades del món.
Per a altres significats, vegeu «Mèxic (desambiguació)». |
México (es) Mexico (en) Mexko (nah) | |||||||||
Himne | Himno Nacional Mexicano | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Lema | «Derecho ajeno es la paz» | ||||||||
Localització | |||||||||
| |||||||||
Capital i Ciutat més gran | Ciutat de Mèxic | ||||||||
Conté la subdivisió | |||||||||
Població humana | |||||||||
Població | 124.777.324 (2017) (63,26 hab./km²) | ||||||||
Gentilici | mexicà, mexicana, mexicans | ||||||||
Idioma oficial | castellà nàhuatl yukatek llengües de Mèxic | ||||||||
Geografia | |||||||||
Part de | |||||||||
Superfície | 1.972.550 km² | ||||||||
Aigua | 2,5% | ||||||||
Banyat per | oceà Pacífic i oceà Atlàntic | ||||||||
Punt més alt | Pic d'Orizaba (5.610 m) | ||||||||
Punt més baix | Laguna Salada (−10 m) | ||||||||
Limita amb | |||||||||
Dades històriques | |||||||||
Anterior | |||||||||
Creació | 16 setembre 1810: separat de Espanya Declaració d'independència (Q1145411, Q1131780) | ||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
Organització política | |||||||||
Forma de govern | república federal | ||||||||
Òrgan executiu | govern federal de Mèxic | ||||||||
• President | Andrés Manuel López Obrador (2018–) | ||||||||
Òrgan legislatiu | Congrés de la Unió , | ||||||||
Membre de | |||||||||
PIB nominal | 1.272.838.810.896 $ (2021) | ||||||||
Moneda | peso mexicà | ||||||||
Identificador descriptiu | |||||||||
Fus horari | Hora Estàndard Central (→ Jalisco, Veracruz, Oaxaca, Estat de Puebla, Estat de Tlaxcala, Michoacán, Guerrero, Nuevo León, Querétaro, Coahuila, Estat de Guanajuato, Estat d'Aguascalientes, Tamaulipas, Hidalgo, Yucatán, Estat de Campeche, Estat de San Luis Potosí, Estat de Colima, Estat de Durango, Tabasco) | ||||||||
Domini de primer nivell | .mx | ||||||||
Prefix telefònic | +52 | ||||||||
Telèfon d'emergències | 911 | ||||||||
Codi país | MX | ||||||||
Lloc web | gob.mx | ||||||||
Amb una superfície al voltant dels 2 milions de quilòmetres quadrats,[4] Mèxic constitueix el cinquè país més gran d'Amèrica i el catorzè més gran del món. Amb una població de 103 milions d'habitants, és l'onzè país més poblat del món, el país d'Amèrica amb més indígenes i el país castellanoparlant més poblat del món.[5] Té 69 llengües nacionals, entre aquestes, castellà, mexicà, yucatec, mixteca, tzeltal, tzotzil, zapoteca, otomí, totonaca, mazateca i ch'ol.
El territori mexicà ha estat habitat des de fa més de 21.000 anys.[6] Les àrees fèrtils del centre i sud van ser la llar de grans civilitzacions, com ara l'olmeca, la tolteca, la maia i l'asteca. Aquesta última va construir un gran imperi, la fi del qual va ser abrupta amb l'arribada dels espanyols que el van conquerir i hi van establir el virregnat de la Nova Espanya. El 1821 la Nova Espanya es va independitzar, i nasqué, així, Mèxic; i el 1824 es va constituir com a república federal. Els primers anys de la vida independent de Mèxic van estar marcats pels conflictes entre els conservadors i liberals, dues intervencions estrangeres i la pèrdua de més de la meitat del seu territori en mans dels estatunidencs. La Revolució mexicana, conflicte bèl·lic de 1910 a 1917, va produir una nova constitució social encara vigent. L'economia mexicana va experimentar una bonança fins a la caiguda abrupta dels preus del petroli durant la dècada de 1980. Mèxic va rebre un nombre important de refugiats de la Guerra Civil espanyola i de les dictadures de Llatinoamèrica. El Partit Revolucionari Institucional va dominar la vida política del país fins a l'any 1997. El 1993 Mèxic va ratificar el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord amb el Canadà i els Estats Units.
Tot i que presenta contrastos molt marcats de riquesa i pobresa,[7] Mèxic és una potència regional de l'Amèrica Llatina.[8] El 1994 es va convertir en el primer membre llatinoamericà de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (ODCE). Segons la classificació del Banc Mundial, Mèxic és un país de renda mitjana alta,[9] amb el tretzè Producte interior brut més gran del món, després d'Espanya. El 2008 tenia la Renda Nacional Bruta per capita més elevada d'Amèrica Llatina en termes nominals i en paritat de poder adquisitiu,[10] i un dels índexs de desenvolupament humà més elevats de la regió.[11] La seva economia està molt lligada a l'economia dels seus socis de l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord.