Missió Kepler
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA, la desena missió del programa Discovery. Està dissenyada específicament per estudiar una porció de la Via Làctia a les constel·lacions del Cigne i la Lira per descobrir exoplanetes de la grandària de la Terra i determinar en quin seria possible que s'hi pogués desenvolupar vida.[1] La missió es diu així en honor de Johannes Kepler. El llançament va tenir lloc el dia 7 de març de 2009.
| |||||||||||||||||||
Tipus de missió | observatori espacial | ||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | NASA Laboratory for Atmospheric and Space Physics (en) | ||||||||||||||||||
NSSDCA ID | 2009-011A | ||||||||||||||||||
Núm. SATCAT | 34380 | ||||||||||||||||||
Durada de la missió | Prevista: 3,5 anys Final: 9 anys, 7 mesos, 23 dies | ||||||||||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||||||||||
Fabricant | Ball Aerospace & Technologies | ||||||||||||||||||
Massa | 1.052,4 kg 1.040,7 kg càrrega útil: 478 kg hidrazina: | ||||||||||||||||||
Dimensions | 2,7 () × 4,7 () m | ||||||||||||||||||
Potència | 1.100 W | ||||||||||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
Vehicle de llançament | Delta II | ||||||||||||||||||
Contractista | United Launch Alliance | ||||||||||||||||||
Entrada en servei | 13 maig 2009 | ||||||||||||||||||
Fi de la missió | |||||||||||||||||||
Desactivat | 15 novembre 2018 | ||||||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||||||
Telescopi principal | |||||||||||||||||||
Tipus | Schmidt | ||||||||||||||||||
Diàmetre | 0,95 m | ||||||||||||||||||
Transponedors | |||||||||||||||||||
Ampla de banda | Banda X (de pujada): 7.8 bit/s – 2 bit/s Banda X (de baixada): 10 bit/s – 16 kbit/s Banda Ka superior a 4.3 Mbit/s | ||||||||||||||||||
Instruments
| |||||||||||||||||||
L'objectiu de la missió és observar unes 145.000 estrelles des d'un punt fixe per detectar trànsits de planetes. Originàriament, la durada de la missió anava a ser de tres anys i mig aproximadament,[2] però més soroll de l'esperat a les dades, tant de la sonda com de les estrelles, va provocar que es necessités més temps per assolir tots els objectius de la missió. Al 2012 la durada de la missió va ser allargada fins al 2016,[3] però el 14 de juliol de 2012 una de les quatre rodes de reacció de la sonda emprades per dirigir-la va deixar de girar. Això volia dir que la missió principal només podria tindre èxit si les altres tres funcionaven perfectament. L'onze de maig de 2013 va fallar una altra de les rodes, cosa que va fer impossible continuar amb la missió principal. Al 2014, la NASA va aprovar la missió K2,[4] de manera que la sonda Kepler pogués detectar planetes habitables al voltant de nanes rojes, més menudes i menys brillants.
Fins al 2017, la missió Kepler ha descobert milers d'exoplanetes.