Pensament de l'Índia
tradicions filosòfiques del subcontinent indi / From Wikipedia, the free encyclopedia
La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc. Totes procedeixen del tronc comú que són els texts vèdics i, precisament, es classifiquen segons consideren els Vedes com a font principal de llurs estudis (són les escoles dites ortodoxes o àstika) i aquelles que no (heterodoxes o nàstika).
Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna |
Per cultura: |
Tenint el mateix origen o estant vinculades entre si, totes aquestes filosofies tenen la noció subjacent comuna del dharma i també tracten d'explicar l'assoliment de l'alliberament espiritual de manera similar. Es van formalitzar principalment entre l'any 1000 aC fins a uns quants segles dC, amb comentaris i reformes contínues que arriben fins al segle xx.
La competència entre les diferents escoles va ser intensa durant els seus anys de formació, especialment entre els 800 aC i el 200 dC. Algunes filosofies, com la jainista, la budista, la xivaïta i l'Advaita Vedanta han sobreviscut, mentre que d'altres, com la samkhya i l'ajivika, han desaparegut.
Una característica d'aquestes escoles és que es pot pertànyer a l'una i estar d'acord amb les altres. Un exemple d'això últim és el jainisme, no vèdic, i les escoles vèdiques samkhya, que tenen idees semblants sobre el pluralisme; un exemple en serien la dvaita i les escoles advaita, que són vèdiques. Tanmateix, cada escola conté subtils diferències.
El terme sànscrit més o menys equivalent a 'filòsof' és dārśanika, 'el qui està familiaritzat amb les escoles de pensament' o dàrxanes.[1]