Nabatèus
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los nabatèus (en arab: الأنباط al-Anbɑːṭ) son un pòble comerçant de l'Antiquitat vivent al sud de la Jordania e de Canaan, e al nòrd de l'Arabia actuala. Après la casuda de l'Empèri seleucida, espandiguèron lor territòri cap al nòrd, fins a la region de Damasc. Los autors greco-latins mencionan lor reialme jol nom d'Arabia, alara que Flavi Josèp utiliza tanben atal de Nabatèa. Lor territòri es frontalièr de Siria, de la peninsula Arabica, de l'Eufrates e del nòrd de la mar Roja. Après l'intervencion de Pompèu (64 av. J.-C.), lo reialme nabatèu ven un reialme client de Roma, mas conserva una larga autonomia. Sa capitala èta la ciutat trogloditica de Petra, situada uèi en territòri jordanian.
Lor comèrci se debana subretot entre los oasis, ont pratican l'agricultura de biais intensiu. Aqueles oasis son ligats per de rotas comerçantas. Las frontièras d'aquel. Fasián comerci entre entre los produchs de l'Arabia felix cap a de l'Empèri roman, mas tanben cap als païses situats a l'èst de l'Eufrates.
En 106, l'emperaire roman Trajan anèxia directament aquel reialme a l'Empèri creant la província romana d'Arabia, ont lor culture s'avaliguèt.