Astrodinámica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La astrodinámica o mecánica orbital ye l'aplicación de la balística y la mecánica celeste a los problemes práuticos relativos al movimientu de cohetes y otres naves espaciales. El movimientu d'estos oxetos calcúlase xeneralmente a partir de les lleis de Newton del movimientu y de la gravitación universal. Ye una disciplina central dientro del diseñu y control de misiones espaciales.
La mecánica celestial trata más llargamente la dinámica orbital de los sistemes so la influyencia de la gravedá, incluyendo tantu les naves espaciales como los cuerpos astronómicos naturales tales como sistemes estelares, planetes, llunes y cometes. La mecánica orbital centrar nes trayectories de les naves espaciales, incluyíes les maniobres orbitales, los cambeos nel planu de la órbita y les tresferencies interplanetaries, y ye utilizada polos planificadores de misiones pa predicir los resultaos de les maniobres propulsivas. La relatividá xeneral ye una teoría más exacta que les lleis de Newton pa calcular órbites, y dacuando ye necesaria pa una mayor precisión o en situaciones d'alta gravedá (como órbites cercanes al Sol). Ye la parte de l'astronomía qu'estudia les órbites, especialmente de los satélites artificiales y sondes espaciales.
El movimientu de los planetes y otros cuerpos naturales ye dominiu de la mecánica celeste, disciplina que consiste na aplicación de les lleis de Newton del movimientu y de la llei de la gravitación universal.