Dodecateísmu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El dodecateísmu (en griegu modernu: Δωδεκαθεϊσμός), 'relixón nacional de los helenos/griegos' (Ἑλληνικὴ εθνική θρησκεία) o a cencielles helenismu (Ἑλληνισμός), ye un movimientu surdíu dende finales del sieglu XX centráu nes divinidaes, creencies y práutiques de la relixón de la Grecia Antigua, según na recuperación de les sos tradiciones y la so filosofía precristiana.
Datos rápidos Fundador(ye), Deidá principal ...
Dodecateísmu | ||
---|---|---|
Fundador(ye) | Relixón étnica | |
Deidá principal |
Panteón de l'Antigua Grecia Dioses olímpicos | |
Númberu de siguidores envaloráu | 100 000 siguidores que practiquen el cultu (2000 miembros fundadores)[1] | |
Denominación de siguidores | Dodecateístas, helenistes, neohelenistas griegos | |
Escritures sagraes | Mitoloxía griega | |
Llingua llitúrxica | Griegu antiguu | |
Llugares sagraos | Monte Olimpu | |
País con mayor cantidá de siguidores | Grecia | |
Relixones rellacionaes | Neopaganismu, reconstruccionismu romanu | |
[editar datos en Wikidata] |
Zarrar
El dodecateísmu ye una relixón tradicionalista que se centra nos antiguos dioses griegos, cuantimás los Dolce Olímpicos, y pretende alicar la manera de vida, les virtúes y los valores de la Grecia Antigua.