Historia d'Azerbaixán
From Wikipedia, the free encyclopedia
Azerbaixán ye un país na rexón d'El Cáucasu d'Eurasia. El territoriu históricu azerbaixanu estender pola república d'Azerbaixán y sobre delles provincies d'Irán. Fronteriza col mar Caspiu al este, la rexón rusa de Daguestán al norte, Xeorxa al noroeste, Armenia y Turquía al suroeste ya Irán al sur. Azerbaixán ye llar de delles etnies, la mayoría son azerbaixanos, un grupu étnicu túrquico que xube a cerca de 10 millones na República d'Azerbaixán independiente.
Mientres la dominación Mediana y Persa, munchos albaneses caucásicos adoptaron el zoroastrismu y depués camudaron al cristianismu antes de venir de los árabes musulmanes y, más importante, de los turcos musulmanes. Créese que les tribus túrquiques llegaron como pequeñes bandes de ghazis que les sos conquistes llevaron a la turfinificación de la población, una y bones les tribus natives caucásiques ya iranines adoptaron la llingua turca del Oghuz y adoptaron Islam mientres un periodu de dellos cientos d'años.
Dende'l sieglu II aC y. a 705 años nel territoriu d'Azerbaixán moderna hubo un reinu multi-étnica d'Albania caucásica (hasta 387 años, namái na vera izquierda del ríu Kura), rexones del sureste tamién fueron parte de la Atropatena.[1]Nel sieglu VIII, el territoriu d'Albania y Atropatena formen parte del Califatu árabe, empezó a espublizar l'Islam y la cultura islámica. Dempués de la cayida ta formáu de númberos califatu estaos feudales (Shirvanshakhs, Salarids, Sajids, y Shaddadis Ravvadids). Nel sieglu XI, esta área cai so la regla del Imperiu Seljuk, y como resultáu de la migración de tribus turques empieza turquización población antigua de la rexón (Albania y les tribus iranines), que conduz al entamu del proceso formación de la etnia azerbaixana, que se completa principalmente pol final del sieglu XV. Nel sieglu XII, el territoriu de Arran ye parte del Estáu Ildegisid. Nel sieglu XIII empieza la invasión mongola. El territoriu d'Azerbaixán moderna ta so l'autoridá Hulaguid y Timúrida, en debilitándose na rexón que s'estiende'l poder de los Estaos turcomanos de Kara Koyunlu y Ak Koyunlu.A principios del sieglu XVI, el territoriu d'Azerbaixán forma parte del estáu safávida. Dende 1747 hasta principios del sieglu XIX hubo multiétnica semi-independiente khanate Azerbaixán. A principios del sieglu XIX, los territorios, una vegada ocupaos polos kanatos, pasen a formar parte del Imperiu rusu. El territoriu anexáu ta estremáu en provincies y condaos.En 1918, tres el colapsu del imperiu na Transcaucasia oriental declarada la independencia de la República Democrática d'Azerbaixán. N'abril de 1920, formóse la República Socialista Soviética d'Azerbaixán, que dende 1936 forma parte de la URSS. En 1991, la República d'Azerbaixán declaró la so independencia y retiróse de la URSS.
Dempués de más de 80 años de tar sol Imperiu rusu n'El Cáucasu, la República Democrática d'Azerbaixán establecer en 1918.