Palaciu del Louvre
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Palaciu del Louvre (en francés: Palais du Louvre), na vera derecha del Sena en París, ye un antiguu palaciu real asitiáu ente los xardinos de les Tullerías y la ilesia d'Ilesia de Saint-Germain-l'Auxerrois de París. Los sos oríxenes remontar al periodu medieval, y la so actual estructura evolucionó n'etapes dende'l sieglu XVI.
- Pal muséu y les sos coleiciones, vease Muséu del Louvre.
Palaciu del Louvre | |
---|---|
Monumentu históricu | |
palaciu y château | |
Llocalización | |
País | Francia |
Organización territorial | Francia metropolitana |
Rexón | Islla de Francia |
Departamentu | Sena (es) |
Coleutividá territorial francesa con estatus especial | París |
Sector of Paris (en) | Paris Centre (en) |
Distritu municipal | I Distritu de París |
Direición |
Rue de Rivoli quai François-Mitterrand (en) avenue du Général-Lemonnier (es) |
Coordenaes | 48°51′40″N 2°20′09″E |
Historia y usu | |
Grand Louvre (es) | |
Nouveau Louvre (en) | 1852 - 1870 |
Usuariu |
Muséu del Louvre 1793 Museo de las Artes Decorativas (es) 1905 Academia de les inscripciones y llingües antigües 1692 - 1793 Real Academia de Pintura y Escultura (es) 1692 - 1793 Ministerio de Economía, Finanzas e Industria de Francia (es) - 1986 |
Arquiteutura | |
Arquiteutu/a |
Pierre Lescot Jacques Lemercier Louis Le Vau Hector-Martin Lefuel (es) Ieoh Ming Pei |
Estilu |
arquiteutura gótica francesa arquiteutura renacentista francesa estilo Luis XIII (es) arquiteutura barroca francesa arquiteutura neoclásica neobarrocu estilo Segundo Imperio (es) arquiteutura moderna |
Patrimoniu | |
Mérimée ID | PA00085992 |
Instalaciones | |
Formáu por | Richelieu Wing (en) , ala Sully (es) , Denon Wing (en) , Cour Napoléon (en) , Cour Carrée (es) y Pirámide del Museo del Louvre (es) |
El Louvre toma'l so nome de la pallabra franca leovar o leower, que quería dicir llugar fortificáu, según l'historiador francés Henri Sauval (1623-1676). Foi la sede real del poder en Francia, hasta que Lluis XIV treslladar a Versalles en 1682, llevándose a encomalo el gobiernu con él; el Louvre foi la sede formal del gobiernu hasta'l final del Antiguu Réxime en 1789. Dende entós allugó'l célebre Muséu del Louvre según dellos departamentos gubernamentales.