Xeografía d'Irán
From Wikipedia, the free encyclopedia
Irán asítiase nel Sur d'Asia, ente'l mar Caspiu, al norte, y el golfu Pérsicu al sur; al este atópase Afganistán y al oeste la llanura mesopotámica d'Iraq. Atópase na llende con Asia Occidental, siendo dacuando incluyíu nesta.
Xeografía d'Irán | ||
---|---|---|
Mapa coles principales ciudaes | ||
Llocalización | ||
Continente | Asia | |
Rexón | Asia meridional | |
Carauterístiques xeográfiques | ||
Superficie | 1.648.195 (18º del mundu) km² | |
1.636.000 (99.27 %) km² (tierra) | ||
12 000 km² km² (agua) | ||
Llinia de costa |
2.440 km (+ 740 km col mar Caspiu ) | |
Principales ciudaes | Teḥrán (capital), Tabriz, Meshed, Ispahán, Shiraz, Abadán, Ahwaz y Kermanshah. | |
Puntos estremos | ||
Puntu más baxu | Mar Caspiu a -28 m | |
Puntu más altu | Kuh-y Damavand (5.610 m) | |
| ||
Clima | Continental desértico | |
Fronteres territoriales | ||
• Iraq | 1.458 km | |
• Turkmenistán | 992 km | |
• Afganistán | 936 km | |
• Paquistán | 909 km | |
• Turquía | 499 km | |
• Azerbaixán |
432 km (+ 179 km exclave de Naxçıvan) | |
• Armenia | 35 km | |
• Plataforma continental | allongamientu natural | |
• Zona económica esclusiva | Trataos billaterales, o llinies medianes nel golfu Pérsicu | |
• Mar territorial | 12 nmi | |
[editar datos en Wikidata] |
Políticamente, la so frontera norte atiesta colo qu'enantes yeren repúbliques soviétiques: Armenia, Azerbaixán y Turkmenistán. Eses fronteres estender a lo llargo de más de 2.000 km, incluyendo cerca de 650 km d'agua de la mariña meridional del mar Caspiu. Les fronteres occidentales de Irán son con Turquía, nel norte, ya Iraq, nel sur, terminando nel ríu Shatt al-Arab (al que los iraninos llamen Arvand Rud).
Hasta'l sieglu XX, cuando les principales carreteres y llinies de ferrocarril construyéronse al traviés de los montes pa coneutar los centros de población, estes cuenques tendíen a tar relativamente aisllaes ente sigo. Típicamente, una gran ciudá apoderaba cada cuenca, y había complexes rellaciones económiques ente la ciudá y los cientos de pueblos que lu arrodiaben. Nos altores mayores de los montes qu'arrodiaben les cuenques, grupos entamaos tribalmente practicaben l'alzada, moviéndose colos sos fataos d'oveyes y cabres ente les camperes de branu y los d'iviernos tradicionales. Nun hai grandes sistemes hídricos nel país ya históricamente'l tresporte faíase al traviés de caravanes que siguíen rutes que travesaben fiendes y pasos nos montes. Los montes tamién torgaben un accesu fácil al golfu Pérsicu y al mar Caspiu.
Con una superficie de 1 648 000 km², Irán ye'l 18º país del mundu en tamañu, un pocu superior a Perú y llixeramente inferior a Méxicu y daqué más de tres veces mayor que España.