Δ18O
mesura de la proporció d'isòtops estables oxigen-18 i oxigen-16 / From Wikipedia, the free encyclopedia
En geoquímica, paleoclimatologia i paleoceanografia, δ¹⁸O (pronunciat «delta O divuit»), o delta-O-18 és una mesura de la proporció d'isòtops estables oxigen-18 (18O) i oxigen-16 (16O).
S'utilitza habitualment com a mesura de la temperatura de la precipitació, com a mesura de les interaccions aigua subterrània/mineral i com a indicador de processos que mostren fraccionament isotòpic, com la metanogènesi.
En paleociències, les dades 18O:16O de coralls, foraminífers i testimonis de gel s'utilitzen com a indicador de la temperatura.
La definició és, en per mil (‰, parts per mil):
- ‰
on l'estàndard té una composició isotòpica coneguda, com Vienna Standard Mean Ocean Water (Aigua oceànica mitjana estandarditzada de Viena, VSMOW),[Nota 1][1] que val:
- .
El fraccionament pot sorgir d'un fraccionament cinètic, en equilibri o independent de la massa.