Alemanys ètnics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania. Aquest terme pot ser utilitzat per als descendents d'emigrants alemanys assimilats.
Tipus | ètnia i diaspora or migration by origin country/region/continent (en) |
---|---|
Llengua | alemany |
Mapa de distribució | |
La pràctica tradicional ha estat referir als alemanys ètnics d'un determinat país combinant el nom del país o la regió (o el seu adjectiu) amb "alemanys" o "germans"; per exemple "germano-brasilers" o "brasilers alemanys" és usat per a referir als alemanys ètnics que viuen al Brasil. En el passat, aquesta pràctica es va modificar al referir-se a països que ja no existien (alemanys de l'Imperi Austrohongarès) o a regions que van transcendir fronteres nacionals (ex.: "alemanys del Mar Negre"). Actualment, la nova modalitat tendeix a emfatitzar la condició de ciutadans del nou país, utilitzant la paraula "alemanys" o "germans" com adjectiu i no com substantiu. Per exemple, Germanoamericans ("nord-americans alemanys") no solen dir-se "alemanys dels Estats Units" doncs la paraula "alemanys" només actua com adjectiu de nord-americans. De la mateixa manera, els germano-suïssos o suïssos alemanys no han de ser denominats com a "alemanys de Suïssa" doncs no són alemanys en el seu sentit estricte (a pesar de parlar alemany i haver format part del primer imperi germànic fins a 1648). El terme alemany de Suïssa només s'utilitza en referència al dialecte suís de l'alemany, on la paraula "alemany" funciona com a substantiu.
En el passat, alguns grups d'alemanys ètnics van preferir anomenar-se d'aquesta manera que emfatitzava que eren membres assimilats del seu nou país, com els alsacians alemanys i els germànics bàltics que també s'anomenaven d'aquesta manera a pesar de ser coneguts com a "alemanys d'Alsàcia" i "alemanys del Bàltic".
El concepte d'identitat ètnica sol incloure un grup de característiques comunes, o almenys alguna d'elles. Des d'aquest punt de vista, existeixen actualment ciutadans alemanys que no necessàriament són alemanys ètnics (especialment aquells arribats a Alemanya com a resultat de la immigració de grups no afins a la nació) i ciutadans d'altres països que sí que ho són malgrat posseir una ciutadania diferent. Com la condició de pertànyer a una ètnia determinada té caràcter d'extraterritorialitat, existeixen determinats grups com els germano-brasilers o els germano-argentins, considerats ètnicament alemanys en forma independent a la quantitat de generacions que duguin fora d'Alemanya. Els alemanys del Volga constitueixen un altre exemple d'alemanys ètnics que han viscut per diverses generacions fora de les fronteres d'Alemanya, i són considerats alemanys no només per ius sanguinis (dret de sang) sinó també per la resta dels seus aspectes antropològics, sociològics, i per una condició de psicologia social, és a dir, la consciència de pertànyer a una ètnia determinada i no a una altra.
En l'actualitat, ser un alemany ètnic està relacionat amb totes o alguna de les següents característiques:
- tenir una connexió amb la cultura alemanya
- parlar l'alemany
- tenir avantpassats nascuts a Alemanya o a regions considerades antigament alemanyes, o poblades per alemanys
El concepte de qui és un alemany ètnic ha anat canviant al llarg de la història. Per exemple, i en contrast amb els suïssos germànics qui ja havien desenvolupat una identitat nacional molt abans de la idea d'una Alemanya, la majoria dels austríacs es consideraven alemanys (ètnics) fins a la meitat del segle xx. Els primers intents de crear una consciència de "nació austríaca" van tenir lloc durant les Guerres Napoleòniques (en el moment de les quals la identitat austríaca també incloïa a sectors de l'Imperi Austríac que no eren germanoplarlants) i també en la dècada de 1930, però foren totalment ineficaces, ja que els austríacs es consideraven alemanys. Després de la Segona Guerra Mundial i especialment a partir de l'anul·lació forçosa de la seva unitat amb Alemanya determinades fonts sostenen que alguns austríacs van començar a veure's com una incipient nació diferent.