Andrònic II Paleòleg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Andrònic II Paleòleg (grec medieval: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia dels Paleòlegs.
Fill de Miquel VIII Paleòleg i Teodora Ducena Vatatzena, el 1282 ascendí al tron de l'Imperi Romà d'Orient, que el seu pare havia restaurat en reconquerir Constantinoble a l'Imperi Llatí el 1261. Tanmateix, Miquel VIII no havia estat capaç de restablir les antigues fronteres imperials i Andrònic es convertí en emperador d'un estat esgotat per la política exterior del seu pare. Durant el seu regnat, els romans s'enfrontaren a nombroses dificultats internes i externes que iniciaren el declivi final de l'Imperi Romà d'Orient, incloent-hi una profunda crisi econòmica, un afebliment considerable de l'exèrcit, tensions amb les repúbliques marítimes de Venècia i Gènova, conflictes religiosos i les derrotes contra els beilicats turcs d'Anatòlia, així com la Venjança Catalana. Així i tot, Andrònic contribuí a un nou floriment cultural i emprengué reformes financeres i judicials duradores.
La línia política d'Andrònic fou diametralment oposada a la del seu pare, amb la promulgació d'una reforma financera molt rigorosa que reduïa els efectius de l'exèrcit, la seva oposició a la unió religiosa amb Roma i els seus esforços per barrar el pas als turcs a Anatòlia.