Bulgària durant la Primera Guerra Mundial
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Bulgària durant la Primera Guerra Mundial abasta els anys 1914-1919, encara que el país no va entrar al conflicte mundial fins a l'octubre de 1915 amb el seu atac al regne de Sèrbia després de la seva aliança amb les Potències Centrals al setembre. Bulgària va ser l'únic dels països de la regió que es va aliar amb les Potències mentre que els seus veïns (Sèrbia, Romania, Grècia i Montenegro) es van decantar per l'Entesa.[1]
Bulgària va entrar en guerra per tal d'obtenir els territoris que considerava propis i que havia perdut en el Congrés de Berlín de 1878 i només quan una de les aliances bel·ligerants, la Triple Entesa, va satisfer les seves exigències territorials, especialment la cessió de Macedònia, que havia perdut en la segona guerra balcànica. Va aconseguir aquest objectiu després de participar en la campanya contra Sèrbia de la tardor de 1915. Més tard, amb l'entrada en el conflicte de Romania a l'agost de 1916 i la derrota militar d'aquesta, va aconseguir la devolució de la Dobruja meridional. No va aconseguir el retorn de la Dobruja septentrional com pretenia, cosa que va ser una font de disputes entre els seus aliats.
Una vegada aconseguits els territoris desitjats, Bulgària va perdre el seu interès per la guerra i va tractar de mantenir els seus guanys fins a la conferència de pau. Els seus discrets intents de signar una pau de manera individual gràcies a la mediació dels Estats Units, país amb el qual no es trobava formalment en guerra, van fracassar. Finalment, a la tardor de 1918, la desmoralització de les tropes per la situació cada vegada pitjor del front, l'evacuació alemanya de gran part de les seves unitats, les penúries en la rereguarda i una dura ofensiva de la Triple Entesa van enfonsar el front macedoni. El Govern búlgar va haver d'afanyar-se a sol·licitar l'armistici, incapaç de frenar l'avanç militar aliat, mentre s'enfrontava a un motí revolucionari de part de les unitats, que va poder finalment ser sufocat. La rendició búlgara a la fi de setembre i els continus revessos en el front occidental van portar poc després a la rendició de la resta de la coalició.
Tot i les seves esperances, basades en les promeses nord-americanes reflectides en els «Catorze Punts» del president nord-americà Woodrow Wilson, Bulgària no només no va retenir les seves conquestes militars de la guerra en el tractat de pau, sinó que va perdre nous territoris, la qual cosa va causar un augment de l'irredemptisme que va caracteritzar parcialment el període d'entreguerres.