Cable de comunicacions submarí
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un cable de comunicacions submarí és un cable submergit, emprat en comunicacions intercontinentals.[1] A la dècada del 1850 es van col·locar els primers cables de comunicacions submarines, que es dedicaven a transportar trànsit de telegrafia, establint els primers enllaços de telecomunicacions instantànies entre continents. El primer cable submarí fou estès al riu Hudson el 1845, i el 1858 fou col·locat el primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova.[1]
Els cables de comunicacions submarins són fonamentals en la tecnologia quotidiana i en la forma de comunicar-nos entre nosaltres. Actualment, permeten transmetre dades per millorar els serveis de telecomunicacions. Gairebé totes les comunicacions es fan a través de cables submarins, ja que compten amb molts més avantatges davant d'altres opcions.[2]
A part d'aquests també existeixen cables submarins destinats al transport d'energia elèctrica en distàncies petites i inserits dins d'una canonada especial per evitar riscos amb el contacte amb l'aigua.