Candidatures als Jocs Olímpics d'estiu de 2012
candidatures per acollir els Jocs Olímpics / From Wikipedia, the free encyclopedia
Nou ciutats van presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics de 2012[n. 1] al Comitè Olímpic Internacional (COI). El Comitè va preseleccionar cinc d'aquestes -Londres, Madrid, Moscou, Nova York i París- d'entre les quals va ser Londres la que va resultar vencedora. Londres serà la primera ciutat que albergui uns Jocs Olímpics per tercera vegada, després dels celebrats en 1908 i 1948.[1] El procés de selecció de la seu dels Jocs Olímpics de 2012 va ser considerat com un dels quals major competitivitat havia tingut en la història del COI.[2] París va ser la candidatura que va explicar durant la major part de la campanya amb el paper de favorita,[3] però la campanya que van realitzar els partidaris de Londres als últims moments va ser un factor decisiu per aconseguir l'èxit de la candidatura. Madrid va ser catalogada com una de les favorites, però la ciutat no va rebre suficients vots com per sobrepassar a París i Londres.[4]
Candidatures pels Jocs
Olímpics i Paralímpics d'estiu de 2012 | |
---|---|
Detalls | |
Comitè | Comitè Olímpic Internacional |
Seu d'elecció | Singapur 117a Sessió del COI |
Mapa | |
Ubicació de les ciutats candidates | |
Dates importants | |
Primera candidatura | 15 de juliol de 2003 |
Segona candidatura | 15 de gener de 2004 |
Llista | 18 de maig de 2004 |
Decisió | 6 de juliol de 2005 |
Decisió | |
Guanyador | Londres (54 vots) |
Subcampió | París (50 vots) |
Després de l'avaluació tècnica de les nou candidatures originals, les primeres cinc ciutats van ser preseleccionades el 18 de maig de 2004, convertint-se en candidates oficials. Les altres ciutats aspirants -l'Havana, Istanbul, Leipzig i Rio de Janeiro- van ser descartades.[5] Quatre de les cinc ciutats candidates eren famoses capitals d'Estat, la qual cosa representava un especial interès competitiu en la ronda final de l'elecció. París i Madrid ocupaven els llocs de favorites durant la fase d'elecció, però a principis de 2005, una avaluació més acurada dels candidats va col·locar a París i a Londres en una atapeïda carrera que es va anar estrenyent cada vegada més com menys faltava per al dia de l'elecció de la seu olímpica. El 6 de juliol de 2005, durant una votació de quatre rondes -que es va dur a terme durant la 117a sessió del COI- Moscou, Nova York, i Madrid van ser eliminades en les tres primeres rondes. Finalment, Londres es va imposar a París en l'última votació mitjançant un estret marge de 4 vots, aconseguint així el dret de celebrar els Jocs Olímpics de 2012.
Durant el mes següent a la 117º sessió del COI, els membres de la delegació de París 2012 van argumentar que la delegació de Londres havia violat les regles de COI. Els punts claus de les acusacions abocades contra Londres 2012 es basaven en la iniciativa d'oferir ajudes als atletes i en les pressions exercides pel primer ministre Tony Blair.[6] Una declaració pública del President del COI Jacques Rogge va desmentir aquestes acusacions, declarant que la competició havia estat neta.[7] Una altra controvèrsia va tenir lloc durant el procés d'elecció, quan una investigació secreta duta a terme per un programa de televisió britànic va revelar un escàndol de corrupció associat al membre del COI Ivan Slavkov i a diversos agents olímpics, els qui van oferir la seva ajuda per aconseguir vots a qualsevol de les candidatures presentades als Jocs Olímpics de 2012 a canvi de favors financers.[8] Això va ocórrer quan el COI encara s'estava recuperant de l'escàndol de Salt Lake City, per la qual cosa va reaccionar ràpida i punitivament enfront dels individus que van trencar les regles.[9]