Carta d'ajust
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una carta d'ajust és un senyal de prova de televisió, típicament emès de vegades quan el transmissor és actiu però cap programa no s'està emetent (sovint a posada en marxa i fi de l'emissió).[1] Utilitzades ja des de l'inici de la televisió, les cartes d'ajust eren cartes originalment físiques a què s'apuntava amb un càmera de televisió, i tals cartes sovint s'utilitzen tanmateix per a calibratge, alineació, i acarament de càmeres i gravadors.[2] Les cartes d'ajust són avui dia generades per ordinadors, que no depenen de la configuració correcta de (i presència de) una càmera. Les cartes digitalment generades permeten als venedors, als espectadors i a les emissores de televisió ajustar el seu equip per a una funcionalitat òptima.[3]
La carta d'ajust normalment té un conjunt de dibuixos d'alineació per permetre càmeres de televisió i receptors per ser ajustats mostrar la imatge correctament. La majoria de les cartes d'ajust modernes inclouen un conjunt de barres de color calibrades d'una intensitat cromàtica que permet ser precisament ajustat entre generacions d'alimentacions de cinta de vídeo o xarxa. Per exemple, en la carta d'ajust PM5544, molt utilitzada a Europa, s'incloïen elements que representaven tant la més alta com més baixa freqüència de l'estàndard PAL. El mateix passava en les barres SMPTE, que inclouen barres en blanc i negre, un complet analògic, i un "sub-black", o "blacker-than-black", que representa en l'estàndard NTSC el voltatge de transmissió de freqüència baixa més baix permés. Entre les barres de color i ajustatge propi de controls de brillantor i contrast als límits de percepció de la primera barra negra, un receptor analògic (o un altre equip com VTRs) es pot ajustar per proporcionar alta fidelitat.
Les cartes d'ajust digitals, associades amb la televisió digital, van afegir funcions específiques per a les transmissions digitals, com comprovacions per a so multicanal, submostreig de la croma, correcció d'errors, senyalització de la relació d'aspecte, etc. Més recentment, l'ús de les cartes d'ajust s'ha estès a sistemes com projectors de vídeo o sistemes de multipantalles LED.[3]
Les cartes d'ajust s'emeten normalment amb un fons musical dedicat (per evitar haver de pagar drets d'autor), un to, o la radiodifusió d'una emissora de ràdio tinguda pel mateix radioemissor.