Damià de Tars
From Wikipedia, the free encyclopedia
Damià de Tars (grec medieval: Δαμιανός ό Ταρσεύς, Damianós ho Tarsevs; دميانه الطرسوسي; mort el 924), conegut igualment com a Ghulam Yazman, fou un romà d'Orient convers a l'islam que fou governador de Tars entre el 896 i el 897 i un dels principals líders de les ràtzies navals contra l'Imperi Romà d'Orient a principis del segle x. És esmentat per primera vegada poc abans del 891 com a esclau de Yazman al-Khàdim.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IX |
Mort | 924 |
Causa de mort | Mort en combat |
Almirall | |
Governador | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | alt càrrec, militar, pirata |
El 896 esdevingué emir de Tars, càrrec que conservà fins al 897, quan fou derrocat per una revolta proabbàssida. El 896 (o el 901) saquejà la ciutat grega de Demètries. A principis del 904, un altre renegat grec, Lleó de Trípoli, i Damià de Tars participaren en la campanya que arrabassà el control d'Egipte dels tulúnides i tornà a situar el país sota domini abbàssida.[1] El 911 atacà i assolà l'illa de Xipre i el 912 tornà a col·laborar amb Lleó per infligir una dura derrota a l'almirall romà d'Orient Himeri, no gaire lluny de Quios. L'estiu d'aquell mateix any acompanyà Rústum ibn Bardu en una ràtzia al tema de Licandos. Morí el 913 o 914.