Decrets de Beneš
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Decrets del President de la República (en txec: Dekrety presidenta republiky, en eslovac: Dekréty prezidenta republiky) i els Decrets Constitucionals del President de la República (en txec: Ústavní dekrety presidenta republiky, en eslovac: Ústavné dekréty prezidenta republiky), comunament coneguts com a Decrets de Beneš, van ser una sèrie de lleis promulgades pel govern a l'exili de Txecoslovàquia durant la Segona Guerra Mundial, en absència del Parlament de Txecoslovàquia per l'ocupació per l'Alemanya nazi.[1] Van ser promulgats pel president Edvard Beneš entre el 21 de juliol de 1940 i el 27 d'octubre de 1945 i ratificats retroactivament per l'Assemblea Nacional de Txecoslovàquia interina el 6 de març de 1946.[1]
Avui dia, el terme s'utilitza sobretot per a una part dels decrets que tracten l'estatus dels alemanys i hongaresos en la Txecoslovàquia de la postguerra; aquestes disposicions s'han convertit en un símbol dels debats històrics sobre l'expulsió dels alemanys de Txecoslovàquia durant i després de la Segona Guerra Mundial i les seves ramificacions en la política actual.