Diaris d'Anaïs Nin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Diaris d'Anaïs Nin formen en el seu conjunt una de les obres més conegudes i valorades de la producció de l'escriptora en llengua anglesa Anaïs Nin. La seva importància en la literatura del segle XX és indiscutible, i la seva influència ha estat gran, tant en termes literaris com per a la totalitat de la consciència del feminisme. La seva presa de consciència artística i la seva tensa relació amb el món bohemi francès i nord-americà del modernisme, molt dominat per homes, és descrita en els Diaris. La seva representació del sexe és franca i oberta, presentada des d'una òptica alliberada, sense deixar de presentar els problemes d'una consciència tràgica del món i la sexualitat. És notable per la seva obertura respecte a temes com les diferents games de la bisexualitat i homosexualitat, i la seva descoberta, així com traumes i tabús socials com l'incest.
Tipus | obra escrita |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Anaïs Nin |
Llengua | anglès |
Publicació | 1966 |
Dades i xifres | |
Gènere | diari personal |
Tot i que els Diaris ja eren coneguts i molt apreciats per artistes com Henry Miller abans de la seva publicació, van veure la llum de forma pòstuma. L'autora els va voler publicar a partir dels anys 30, però degut a les seves dimensions i per problemes relacionats amb la censura no ho van fer fins molt més tard, a partir de 1966. Aquell any van començar a aparèixer versions retallades (expurgated), mentre que les versions íntegres (unexpurgated) no estarien a l'abast del públic fins als anys 80.
Anaïs Nin va escriure des dels 11 anys en forma de diari, si bé ella no va oferir per a la seva publicació aquestes pàgines, sinó material més recent. Alguns d'aquests escrits primerencs han estat recollits sota el nom de The Early Diary of Anaïs Nin, en quatre volums. Els diaris pròpiament dits daten, però, dels anys que van des de 1931 fins al 1974, tres anys abans de la seva mort. L'escriptora va deixar instruccions percises al seu darrer marit, Rupert Pole, que els diaris no havien de veure la llum en la seva integritat fins que no hagués tingut lloc la mort de Hugh Guiler, el seu primer marit i que apareix en el primer dels volums no retallats.[1]