A kékszakállú herceg vára
From Wikipedia, the free encyclopedia
A kékszakállú herceg vára (en hongarès; en català representada habitualment com a El castell de Barbablava)[cal citació] és una òpera d'un sol acte del compositor hongarès Béla Bartók. El llibret fou escrit per Béla Balázs, poeta i amic del compositor, basat al seu torn en el conte Barbablava de Charles Perrault. L'òpera fou escrita el 1911 (amb modificacions posteriors al 1912 i 1917) i es va estrenar a l'Òpera Reial de Budapest el 24 de maig de 1918.[1] El llibret està escrit en hongarès, encara que de vegades es representa en la seva traducció alemanya.
Barbablava i Judith en una litografia de Gustave Doré | |
Títol original | A kékszakállú herceg vára |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Béla Bartók |
Llibretista | Béla Balázs |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Hongarès |
Basat en | conte de Charles Perrault (Charles Perrault ) |
Creació | 1911 |
Parts | un |
Durada | 1 hora |
Personatges |
|
Instrumentació | orgue |
Estrena | |
Estrena | 24 de maig de 1918 |
Escenari | Magyar Állami Operaház , Terézváros |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 21 de desembre de 1954 (estrena a Espanya) |
El jove Bartók d'aquesta època estava a prop de l'impressionisme de Debussy com queda patent en els refinats colors de l'orquestra, els sons estranys i la declamació intensa. El poeta, Béla Balázs va intentar aproximar-se a les qüestions fonamentals de la vida humana i l'eterna lluita dels sexes en una acció estranya, protagonitzada només per dos personatges. Judith, impulsada per un ardent amor que segueix a Barbablava al seu castell. Només hi apareixen dos personatges: el duc Barbablava i la seva nova muller Judith. Els dos s'acaben de casar, Judith n'és la quarta esposa, i va al castell de Barbablava per primera vegada. Ella vol obrir totes les portes del castell perquè hi entri la llum. Barbablava, reticent, hi accedeix per amor, però la setena porta amaga un secret terrible.
Aquesta òpera va tenir molt poca difusió atès el seu format curt, dura només una mica més d'una hora, i per tenir grans exigències orquestrals i escèniques. La seva presència al Maggio Musicale Fiorentino l'any 1938 fou l'inici d'una relativa revifalla sobretot després de la Segona Guerra Mundial.[2][1]