Esclavitud a l'Imperi Otomà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'esclavitud a l'Imperi Otomà era legal i era una part important de l'economia i la societat de l'Imperi Otomà.[1] Les principals fonts d'esclaus eren captius de guerra i expedicions d'esclavització organitzades a l'Àfrica del Nord i de l'Est, als Balcans i al Caucas. El preu de venda dels esclaus queia després de grans operacions militars.[2] A Constantinoble (actual Istanbul), el centre administratiu i polític de l'Imperi, aproximadament una cinquena part de la població eren esclaus en 1609.[3] Estadístiques de les usances dels segles xvi i xvii suggereixen que la importació addicional d'esclaus a Istanbul des del mar Negre podria haver arribat als 2,5 milions entre el 1450 i el 1700.[4]
Fins i tot després de diverses mesures per prohibir l'esclavitud a finals del segle xix, la pràctica va seguir pràcticament sense disminuir fins al segle xx. El 1908 encara es venien dones esclaves a l'Imperi Otomà.[5] L'esclavitud sexual era una part central del sistema d'esclaus otomà al llarg de la història de la institució.[6][7]
Un membre de la classe otomana d'esclaus, anomenat kul en turc, podia arribar a tenir un estatus alt. Podien ocupar càrrecs com guardes de Harem o ser geníssers, però acostumaven a dedicar-se a la política. Molts oficials otomans eren propietaris d'esclaus, tot i que el sultà era qui sempre en tenia més.[5] Entrenant esclaus com a oficials en escoles de palau com Enderun, els otomans van crear administradors amb molt coneixement del govern i amb lleialtat fanàtica.