Espies atòmics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Espies atòmics i Espies de l'àtom són termes que es refereixen a diverses persones als Estats Units, Gran Bretanya i Canadà, que van cedir il·legítimament informació sobre el disseny o la producció d'armament nuclear a la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial i els inicis de la Guerra Freda. La tasca d'aquests individus és el cas més publicitat d'espionatge nuclear i un dels més documentats de la història de les armes nuclears. Malgrat que alguns científics nuclears advocaven per compartir la informació obtinguda en el programa atòmic amb tota la comunitat científica mundial, aquesta tendència va ser ràpidament escapçada de ferm pel govern dels Estats Units. L'abast d'aquestes accions d'espionatge és encara una qüestió de disputa escolàstica, i en alguns casos s'ha demostrat que algunes confessions o testimonis inicials havien estat falsificats.
Existeix també certa discussió sobre fins a quin punt la informació obtinguda ajudà significativament al projecte soviètic de la bomba atòmica. Tot i que part de la informació obtinguda realment podria haver ajudat a desenvolupar l'arma nuclear, la manera en com els caps del projecte soviètic usaren la informació ha fet que els investigadors tinguin dubtes sobre la velocitat del desenvolupament. Segons alguns informes, semblaria que dirigents com Ígor Kurtxàtov i Lavrenti Béria usaren la informació principalment com a prova contra el treball dels seus propis científics enlloc de compartir lliurement la informació amb ells; desconfiant tant dels seus propis científics com de la informació obtinguda mitjançant l'espionatge. Investigacions posteriors també han demostrat que el fre decisiu en els inicis del desenvolupament soviètic no van ser els problemes en el disseny de les armes en si, com succeí en el Projecte Manhattan, sinó la dificultat en obtenir materials físsils, ja que la Unió Soviètica, a diferència dels Estats Units, no tenia dipòsits d'urani coneguts quan començà el seu projecte.
La confirmació sobre el treball d'espionatge arribà des del projecte VERONA, que interceptava i desencriptava els informes d'intel·ligència soviètics enviats durant després de la Segona Guerra Mundial. Aquest donà pistes sobre la identitat de diversos espies a Los Álamos i en altres localitzacions, alguns dels quals mai no havien sigut identificats. Part d'aquesta informació estava disponible, però no va ser emprada als tribunals durant els judicis realitzats durant la dècada de 1950, ja que es trobava reservada.
Encara que en l'actualitat l'espionatge nuclear s'ha donat en països com Iran, Líbia, Corea del Nord (entre d'altres) per part d'Abdul Qadeer Khan o del físic Leonardo Mascheroni existeix controvèrsia sobre si el terme "espia atòmic" s'ha d'aplicar més enllà del període de la Guerra Freda.