Eugène Viollet-le-Duc
arquitecte francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del segle xix. Sent nomenat cap de l'Oficina de Monuments Històrics de França el 1846, va tenir un paper molt important en la recuperació i conservació del patrimoni històric d'aquest país. Se'l coneix principalment per haver recollit els postulats sobre l'arquitectura i la restauració de la seva època i haver formulat la teoria de la restauració estilística. Va exposar aquesta teoria de forma sistemàtica en una de les seves obres més celebrades, Dictionnaire raisonné de l'architecture, concretament en el volum VIII publicat el 1866. Però també la va exemplificar de forma pragmàtica en les seves restauracions, entre les quals es troben l'església de la Madeleine de Vézelay, la ciutat medieval de Carcassone o el castell de Pierrefonds.