Guerres Carlines
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle xix com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle xix van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.[1][2]
Tipus | guerra civil sèrie de guerres | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1833 - 1876 | ||
Estat | Espanya | ||
Participant | |||
Format per | |||
Així com els Furs bascos i navarresos, en el marc de Catalunya, hi hagué també el rerefons de recuperació dels Furs perduts després del Decret de Nova planta, segons la promesa del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó.[3][4] D'aquí que els territoris de la Corona d'Aragó, el País Basc i Navarra esdevinguessin importants focus carlins.
Les Guerres Carlines van ser, majoritàriament, guerres de partides, o de guerrilles, en les que grups carlins petits no professionals s'enfrontaven als exèrcits cristinistes ben equipats i ensinistrats.[5]