Gust estètic
patrons personals i culturals de preferències estètiques / From Wikipedia, the free encyclopedia
El gust estètic és la facultat de formular judicis.[1][2] El camp en el qual es pot estudiar el gust és molt extens: va des de la cortesia fins a la filosofia i en aquest article es fa esment del gust en alguns d'aquests camps.
Es coneix com a «gustos naturals» els que són font de plaers com el descobriment d'idees o coneixements, l'aprenentatge, la descoberta, etc. que no tenen el seu origen en els sentits i són immanents i propis de l'ànima des de la més tendra infantesa.[3] Els gustos en l'estètica, que s'obtenen pels camins dels sentits, són «gustos adquirits». En fisiologia, el sentit del gust és un dels cinc sentits corporals que radica a la llengua i que percep els sabors. Brillat Savarin (1755-1986) va escriure sobre la gastronomia amb sintonia amb el gust estètic en el menjar. En les relacions socials de la noblesa de la ciutat de París del començament de segle XX es troben exemples del gust com a culte en les novel·les de la sèrie «A la recerca del temps perdut» de Marcel Proust.
La capacitat sensible dels sentits es millora amb l'aprenentatge que permet millorar la crítica necessària que acompanya a la percepció.