Història d'Hongria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui. Hongria ha estat dels primers països europeus a acollir homínids. Sabem per restes arqueològiques que el país va habitar Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis i Homo sapiens. Són els sàpiens els qui perduren i inicien la primera revolució coneguda, la neolítica. Passaren de viure en banda a fer-ho en tribus amb assentaments permaments.
El neolític deixa evidències de diverses cultures que sobrevivien amb l'ajut de diversos tipus de metalls. Tenien societats altament estructurades amb els seus propis deus. Vers l'edat del ferro coexistixen amb societats nòmades, les quals deixen pas a les poblacions il·líries. És amb els il·liris que comença l'antiguitat. Roma envaïx Hongria i la repartix administrativament de manera a evitar revoltes. Cap a l'any 6, els panonis se subleven efectivament contra el règim i Roma ha d'acudir-hi amb més de 150.000 militars. Hongria és aleshores dins un procés d'aculturació que historiogràficament s'ha volgut designar com a romanització.
Les fronteres entre Hongria i Eslovàquia són objecte de turbulències recurrents. Roma mira d'envair Eslovàquia però la presència germana més amunt no permet trepitjar-hi terra. La tensió hi serà palpable fins a la caiguda de Roma on Hongria és cedida als huns abans no es trobe capgirada per les invasions germàniques. Després de tornar-se un punt estratègic en la invasió de Roma, dos primers regnes s'instal·len. Primerament els huns, tot seguit els àvars. Sota l'espasa de Carlemany s'intenta cristianitzar i envair territori àvar però la resistència obliga el monarca franc muntar sobre els antics llims una "marca militar".
Aquesta és objecte de turbulències cap al segle ix i X. Els magiars hi penetren durablement. Comença aleshores l'Edat mitjana. En aquest període, amb l'amenaçada de ser absorbida pel Sacre Imperi Romà, Hongria envaïx Croàcia, Eslovàquia i Eslovènia, tot i que aquesta última és represa pel Sacre Imperi Romà amb qui Hongria lliura virulents enfrontaments mortífers que marquen l'autoritat dels dos regnes. A la segona meitat de l'Edat mitjana, Hongria és envaïda per l'Imperi mongol que mira de disputar-se l'hegemonia a Europa. S'uneixen els mercats asiàtics i europeus. Tot seguit és objecte de les ambicions txeques i es troba submergida en una llarga guerra contra Bohèmia en què Eslovàquia es troba al vell mig fragant la sang que provoquen les dues bandes.
A l'Edat moderna, l'Imperi Otomà envaeix els Balcans per acostar-se a Hongria on no acaba de passar la frontera. El regne d'Hongria queda literalment dividit. El nord es troba "lliure de l'islam" però el sud és annexionat. Estira i arronsa, el resultat va donar la fragmentació d'Hongria. El Principat de Transsilvània assumix una part de Romania, d'Hongria i d'altres territoris de l'est. El nord d'Hongria és integrada al Sacre Imperi Romà.
La banda cristiana es veu agitada per les guerres de religió que en territori hongarès prenen doble cara. Són guerres de reforma cristiana i de retenció contra els "infidels" musulmans; com a mínim aquest era el punt de vista dels regnes cristians. L'Imperi Otomà constituïx un gran perill per al Sacre Imperi Romà. Les costes del mediterrani són assetjades per vaixells pirates turcs i entre el regne hispànic, el Sacre Imperi Romà i Hongria s'establixen aliances contra l'Imperi Otomà.