L'adoració de l'Anyell Místic
retaule de Jan van Eyck / From Wikipedia, the free encyclopedia
El retaule L'adoració de l'Anyell Místic o Retaule de Gant (neerlandès: Het Lam Gods o L'Agnus Dei) és una obra creada per Jan van Eyck l'any 1432. Pertany a l'escola dels primitius flamencs i és un oli sobre taula. És considerada una de les obres mestres de Flandes i un dels tresors mundials.[1][2]
Es troba a la catedral de Sant Bavó, a Gant (Flandes), si bé no està a la seva ubicació inicial –la capella Joost Vijdt–, d'on va ser traslladat per raons de seguretat dins de la mateixa catedral. Va ser encarregat per un ric comerciant i financer, Joost Vijdt, per a la seva capella privada i de la seva esposa, Lysbette Borluut.[1] El va començar Hubert van Eyck, que va morir el 1426 mentre el feia i el va acabar el seu germà més jove, Jan van Eyck, qui figura històricament com el seu autor. El retaule va aportar una «concepció nova de l'art», en la qual la idealització de la tradició medieval es transformava en una observació precisa de la natura.[3]
És un políptic que consta de 24 escenes compartimentades que presenta dues visions, oberta i tancada, que s'alternen tancant les ales laterals. Amb el retaule obert, la caixa alta (fila) mostra Crist entre la Mare de Déu i sant Joan Baptista; les ales representen uns àngels cantant i fent música i, més a l'exterior, es mostren Adam i Eva. A la caixa baixa, en el plafó central hi ha representada l'adoració de l'Anyell de Déu, amb uns quants grups de figures que es dirigeixen cap al centre de la imatge per venerar l'anyell, i tota l'escena és presidida, en el pla celestial, per l'Esperit Sant. Els dies feiners les ales estaven tancades, mostrant l'Anunciació a Maria i els retrats dels donants, Joost Vijdt i la seva esposa, al costat de dues grisalles de sants.
Segons una inscripció que hi havia al muntant d'un dels panells, escrita en una rima d'un quartet, el retaule va ser iniciat per Hubert van Eyck i, a la mort prematura d'aquest, fou continuat pel seu germà, Jan van Eyck. La inscripció en l'estructura indicava que Hubert van Eyck –maior quo nemo repertus (el més gran de tots)– va començar el retaule, però fou Jan van Eyck –arte secundus (segon millor en l'art)– qui el va acabar el 1432. Els muntants originals, molt decorats, presumiblement enllaçaven les seves formes amb la traceria pintada als panells, però foren destruïts durant la Reforma Protestant. També s'ha especulat que podien haver-se tractat d'una estructura de pedra que encabia els plafons i comptava amb mecanismes horaris per obrir i tancar els finestrons i, fins i tot, fer sonar música.[4]
El plafó inferior esquerre, conegut com Els Jutges Justos, va ser robat el 1934 i no s'ha pogut recuperar. Va ser reemplaçat per una còpia feta el 1945 per Jef Vanderveken. El plafó robat apareix esmentat a la novel·la La caiguda, d'Albert Camus.