Llengües austroasiàtiques
família de llengües / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'austroasiàtic és un grup lingüístic establert per l'alemany Ernst Kuhn (1846-1920) el 1889 per reunir les llengües khmer, mon i munda amb les de les Illes Nicobar.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Nadius | 90.000.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana Macrofamilia àustrica | |
Subdivisions | |
munda llengües mon-khmer | |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
Codi Glottolog | aust1305 |
El nom d'austroasiàtic prové del grec, i significa 'sud d'Àsia'. Àustric o austro és el nom que l'alemany Wilhelm Schmidt donà al grup lingüístic el 1907 per reunir les llengües austroasiàtiques i les austronèsiques amb les tai i altres llengües del sud-est asiàtic, i ho va fer manifest amb la publicació de la seva obra Die Mon-Khmer-Völker, ein Bindeglied zwischen Völkern Zentralasiens und Austronesiens el 1906. Segons unes noves classificacions, s’ha considerat la família austroasiàtica i mon-khmer sinònimes, tot i que hi ha divergències per part dels lingüistes.
La família austroasiàtica pertany al grup de famílies o fillum àustric, juntament amb les llengües austrotai i les miao-yao (o hmong-mien), i és considerada la més arcaica del sud-est asiàtic. S’estén per tot el sud-est asiàtic i també per algunes parts de l'Índia, Nepal i Bangladesh, on alhora es parlen llengües d'altres famílies lingüístiques. De les llengües austroasiàtiques, només el vietnamita i el khmer tenen estatus oficial (a Vietnam i Cambodja, respectivament). La resta de llengües de l'austroasiàtic són parlades per grups minoritaris. Hi ha al voltant de 117 milions de parlants de llengües austroasiàtiques.[1]
Tradicionalment, es considerava que les llengües mon-khmer i les munda no estaven relacionades,[2] però, més tard, l'evidència que sí ho estaven, gràcies a la classificació tipològica, dugué a considerar la família austroasiàtica pròpiament dita formada per dues subfamílies; les munda i les mon-khmer.[3] while another has abandoned Mon–Khmer as a taxon altogether, making it synonymous with the larger family.[4]
Així, llavors, dins del grup austroasiàtic, es troben els grups mon-khmer i les llengües munda. Va ser David Crystal (1987) qui, més tard, va incloure les llengües nicobareses en la família austroasiàtica, tot i que altres lingüistes com Moreno Cabrera (1990), Diffloth i Zide (1992) les consideren un subgrup dins de la família mon-khmer, i amb freqüència també se les ha considerat llengües aïllades. Ethnologue (2004) segueix aquest últim esquema classificatori, i identifica 168 llengües austroasiàtiques, 147 de les quals les classifica com a mon-khmer i 21 com a llengües munda.
Gérard Diffloth (2005) proposà un grup dins de la família austroasiàtica a més de les mon-khmer i les munda: les llengües khasi-khmúiques, en què es troben els subgrups khmúic, pakànic, palaúngic i khàsic.
D’altra banda, Sidwell (2009), sobre la base d'una comparació lexicoestadística de 36 llengües ben documentades, trobà molt poca evidència per decidir una ramificació interna de les llengües austroasiàtiques. Encara que Sidwell detectà una àrea de contacte entre les llengües bahnàriques i les katuiques, trobà més similituds entre grups geogràficament llunyans, com el munda i el nicobarés. Per aquesta raó, es limità a una classificació conservadora de l'austroasiàtic formada per 13 branques independents i més o menys equidistants entre si.
La classificació de les llengües del món no és una qüestió encara avui resolta, per tant totes les classificacions relacionades amb la família austroasiàtica proposades fins ara no són definitives.
Les llengües austroasiàtiques tenen una distribució disjunta al sud-est asiàtic i parts de l'Índia, Bangla Desh, Nepal i el sud de la Xina, separades per regions on es parlen altres llengües. Sembla que són les llengües originals del sud-est asiàtic continental (excepte les illes Andaman), amb les llengües kra-dai veïnes, i de vegades circumdants, llengües hmong-mien, austronèsiques i les sinotibetanes sent el resultat de migracions posteriors.[5]