Llengües del Pakistan
llengües d'una regió geogràfica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Al Pakistan es parlen dotzenes de llengües com a llengües maternes. Cinc d'elles tenen més que 10 milions de parlants cadascuna: panjabi, paixtu, sindhi, seraiki i urdú. Gairebé totes les llengües del Pakistan pertanyen al grup indoiranià de la família indoeuropea.
L'urdú és considerada la llengua nacional del país. A més, és cooficial juntament amb l'anglés.[1] El país també té diverses llengües regionals, incloent el panjabi, seraiki, paixtu, sindhi, balutxi, gujarati, caixmiri, hindko, brahui, shina, balti, khowar, dhatki, haryanvi, marwari, wakhi i buruixaski. Quatre d'aquestes són, oficialment, llengües provincials del Pakistan: panjabi, paixtu, sindhi i balutxi.
Ethnologue llista 74 llengües en Pakistan. D'aquestes, 66 son indígenes i 8 serien foranes. En termes de vitalitat, 6 estan classificades com a 'institucionalitzades', 18 com 'en expansió', 39 són relativament 'vigoroses', 9 estan 'amenaçades', i 2 estan 'morint', és a dir, greument amenaçades.[2]