Música de Nigèria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La música de Nigèria inclou moltes classes de música tradicional i popular africanes; actualment, fins i tot incorpora alguns elements de la música occidental europea o nord-americana. La música de Nigèria està relacionada amb múltiples grups ètnics del país, cadascú amb les seves pròpies cançons, tècniques i instruments. Poc se'n sap sobre la música del país abans del contacte amb els europeus, però es pot trobar informació en algunes talles de bronze que daten dels segles XVI i xvii, on es poden observar músics amb els seus instruments.[1]
Tot i que, d'una manera general, es pot considerar que la major part de la música és de tipus ètnic, existeixen 12 gèneres propis (haussa, igbo, ioruba, palm wine, jùjú, apala, highlife, fuji, jo-pop, afrobeat, waka, afrojùjú), i manté un mercat estable en altres cinc tipus de música ben diferents (música clàssica, gospel, reggae, hip hop i hiplife).
L'element essencial de la música nigeriana, i de tota la música africana tradicional, és la polirítmia, en la qual dos o més cops diferents es realitzen simultàniament.[2] El mètode africà del compassos, basat en el patró asimètric del ritme,[3] és una tècnica rítmica important en tot el continent que desenvolupa el gènere de l'hemiola. La música nigeriana també utilitza els ritmes de l'ostinato, en els quals un patró rítmic es repeteix malgrat canvis en els compassos.
Nigèria té la tecnologia més avançada en estudis d'enregistrament d'Àfrica, i proporciona serioses oportunitats comercials per als artistes. Ronnie Graham, historiador especialista en Àfrica occidental, ha atribuït l'èxit de la indústria nigeriana de música, art i cultura a la seva seu nacional per a l'èxit estètic i material; i un apetit voraç per a la vida, l'amor i la música i un mercat interior enorme, bastant gran com per a sostenir els artistes que canten en llengües regionals i que experimenten amb gèneres indígenes. Igual que Nollywood ha fet amb les pel·lícules estrangeres, la música nigeriana ha aconseguit entrar amb força dins del mercat africà. No obstant això, la cleptocràcia, la plutocràcia, la corrupció governamental i la pirateria desenfrenada han obstaculitzat el creixement de la incipient indústria.[4]