Maximilià I de Mèxic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José. Va encapçalar doncs el Segon Imperi Mexicà de 1864 a 1867, fins que va morir afusellat per les tropes republicanes sota el comandament del futur president Benito Juárez.
Maximilià va néixer en el Palau de Schönbrunn de Viena, Àustria, del matrimoni de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera; era el germà petit de Francesc Josep I, futur emperador d'Àustria i rei d'Hongria. De jove va sobresortir en l'estudi de la botànica i les ciències navals i va ser peça clau en el desenvolupament del port naval de Trieste, aleshores pertanyent a Àustria, tot col·laborant de manera decisiva en el triomf del seu país en la guerra amb el Regne de Sardenya, embrió de l'actual Itàlia. Pels seus serveis a l'imperi va ser nomenat virrei del Regne Llombardovènet.
El 27 de juliol, 1857 va contraure matrimoni amb la princesa Charlotte de Bèlgica, filla del rei Leopold I d'aquest país. Van viure a la ciutat de Milà fins a l'any 1859, data en què l'emperador austrohongarès, furiós per les polítiques liberals de Maximilià a Itàlia, el va fer renunciar. Al cap de poc de la renúncia de Maximilià, Àustria va perdre les seves possessions a Itàlia i l'arxiduc va decidir retirar-se de la vida pública en el seu castell de Miramare, molt prop de Trieste.