Municipis de Suècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Suècia es divideix en 21 comtats (en suec: län); els quals, al seu torn, se subdivideixen en 290 municipis (en suec: kommun). Aquests municipis cobreixen, generalment, les zones urbanes i les rurals adjacents. En la Constitució de 1974 s'utilitza el terme «municipi» per distingir-ño del «consell del comtat» (en suec: landstingskommunerna), òrgan legislatiu provincial amb autoritat sobre l'àmbit local. Des de la reforma municipal de 1971, Suècia té un tipus uniforme de municipi, sense jerarquies ni privilegis. A la ciutat capital se la denomina cap de municipi (en suec: centralort).
Les activitats del govern municipal estan regulades per la Llei de Govern Local de 1992. Els límits territorials es defineixen per decisió del parlament, òrgan autoritzat a crear i eliminar aquestes entitats, el qual també estableix el nom de les entitars. Mentre que, d'altra banda, els símbols, tals com l'escut d'armes, es defineixen localment.
Cada municipi té una assemblea triada democràticament, el consell municipal, que actua com a òrgan de govern; mentre que una junta directiva, designada pel consell, supervisa la seva actuació. L'activitat es regeix principalment per la Llei de Govern Local i és finançada pels impostos locals, les taxes i subvencions governamentals. Les decisions municipals poden ser apel·lades legalment sobre la base d'un recurs contenciós administratiu. Alguns municipis, especialment els més grans, poden tenir consell municipals amb altres denominacions, tals com consell d'àrea o consell de districte. Els municipis se subdivideixen, al seu torn, en parròquies (en total n'hi ha 2512) que serveixen per a funcions específiques dins dels actes censales i el sistema electoral.