Patagònia argentina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Patagònia argentina, o regió patagona argentina, és una de les quatre regions integrades de la República Argentina. Està formada per les províncies de Chubut, Neuquén, part de la Província de la Pampa, part de la Província de Buenos Aires, l'extrem sud de la Província de Mendoza, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | Regió de l'Argentina | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Argentina | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Argentina | |||
| ||||
Està situada al sud del país, comprèn la part de la Patagònia que es troba dins dels límits argentins. Limita al nord amb Nuevo Cuyo i Centre, a l'est amb la província de Buenos Aires i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Xile. És la menys poblada de les quatre regions, posseint 2.348.793 habitants el 2010, la més extensa amb 930.638 km², i, evidentment, la menys densament poblada, amb 2,5 hab/km².