Període d'Isin-Larsa
From Wikipedia, the free encyclopedia
El període d'Isin-Larsa (al voltant de 2025-1763 aC, Cronologia mitjana; o 1961-1699 aC, Cronologia curta)[1] és una fase de la història de l'antiga Mesopotàmia, que s'estén entre el final de la Tercera Dinastia d'Ur i la conquesta de Mesopotàmia pel rei Hammurabi de Babilònia, que va conduir a la creació de la Primera dinastia de Babilònia.[2]
Tipus | període històric |
---|---|
Part de | Edat de Bronze mitjà |
Epònim | Isin i Larsa |
Geografia | |
Originari de | Mesopotàmia (Iraq) |
Inici | 2000 aC |
Fi | 1800 aC |
Precedit per | període Ur III |
Segons la datació convencional aproximada, aquest període comença l'any 2025 aC i acaba l'any 1763 aC.[1] Constitueix la primera part del període antic babilònic (2025-1595 aC), i la segona part és el període de dominació de la Primera dinastia de Babilònia, que acaba amb el saqueig de Babilònia el 1595 aC i l'ascens dels cassites.[2] La Tercera Dinastia d'Ur va precedir immediatament el període Isin-Larsa, i la seva caiguda va ser deguda als atacs combinats dels amorreus des de l'oest i els elamites des de l'est.[3]
Com el seu nom indica, el període d'Isin-Larsa va veure successivament l'aparició de dues grans potències a la Baixa Mesopotàmia: el regne d'Isin, que intenta buscar la successió del regne d'Ur després de la seva caiguda i va establir la dinastia d'Isin; i la regne de Larsa, la caiguda del qual marca el final del període.[2]
En realitat, cap d'aquests dos regnes va exercir una hegemonia innegable a la Baixa Mesopotàmia, i van haver de conviure amb altres regnes menys poderosos (com Uruk, Babilònia i Mankisum), mentre que més al nord la seva influència era inexistent i va donar pas a altres entitats polítiques poderoses (Eixnunna, Ekal·latum, Mari, Iamkhad). Les dinasties d'aquest període tenen en comú un origen amorrita semític, encara que ràpidament es van aculturar a les tradicions mesopotàmiques.[2]