Restauració Meiji
Successos que van conduir a un canvi estructural, polític i social al Japó entre 1866 i 1869 / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Restauració Meiji (明治維新, , Meiji ishin?) descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura política i social del Japó i que van tenir lloc entre 1866 i 1869,[1] un període de quatre anys que abasta part del Període Edo (també anomenat Shogunat Tokugawa tardà) i el començament de l'era Meiji.
Història del Japó |
---|
Paleolític (35.000–14.000 aC |
La formació el 1866 de l'aliança "Satcho" entre Saigō Takamori, el líder del Feu de Satsuma i Kido Takayoshi, el líder del Feu de Chōshū, marca l'inici de la restauració Meiji. Aquests dos líders van donar suport a l'emperador i van treballar junt amb Sakamoto Ryoma per acabar amb el Shogunat Tokugawa (finalitzat el 1867) i restaurar el poder de l'emperador.
El gener de 1868 en la Guerra Boshin o Guerra de l'any del drac[nota 1] Choshu i Satsuma derrotaren l'exèrcit de l'anterior shogun. En realitat no es van tornar els poders a l'emperador sinó que el poder va passar del derrotat Shogun a una oligarquia de dàimios. Comença l'era Meiji, època en què van quedar abolits els privilegis especials dels samurais, i es donà a la població la possibilitat de portar cognom (privilegi fins llavors de l'aristocràcia, mentre que la gent portava el nom de la seva professió, per exemple, el capità d'un vaixell era anomenat "Anjin" - "capità" -). Aquests canvis van provocar la inestabilitat del país al començament de l'era Meiji. Hi va haver moltes revoltes, però es pot destacar la de Saigo Takamori, integrant del triumvirat ishin, amic i company de Toshimichi Ookubo. Saigo fou derrotat per Ōkubo i, segons algunes fonts, s'hauria suïcidat ritualment (seppuku).[2] L'era Meiji va aconseguir l'estabilitat total després de quatre dècades.