Setge de París (885)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis. El setge va ser l'esdeveniment més important del regnat de Carles el Gras i va suposar un gir inesperat en la dinastia carolíngia i en la història de França. Amb aquest ensurt els francs van comprendre la importància que tenia Paris, que aleshores només era un petit municipi en una illeta del riu, per la seva posició estratègica. El setge va ser narrat pel monjo benedictí Abbo Cernuus en un poema anomenat Bella Parisiacae urbis.
Era dels vikings | |||
---|---|---|---|
Pintura de Jean-Pierre Franque (1837), Galerie des Batailles | |||
Tipus | setge | ||
Data | 25 de novembre del 885 a l'octubre del 886 | ||
Coordenades | 48° 51′ 14″ N, 2° 20′ 49″ E | ||
Lloc | París, França occidental | ||
Estat | França | ||
Resultat | Setge superat però el resultat no és decisiu, la pau dependrà d'un pagament | ||
Campanya | Lluita contra la invasió vikinga | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Cronologia | |||
← Assel 882 |
Va ser un atac molt desigual pel que fa al nombre de guerrers, que va acabar en un setge que va durar mesos, agreujat per les condicions metereològiques i que va acabar més per la manca d'aliments i les malalties que per l'insistent atac dels invasors. L'ajuda reial va ser insuficient i permeté que els vikings s'introduïssin en la Borgonya castigant un territori que havia estat rebel a la monarquia franca. El pacte va incloure un fort pagament de plata que recollirien l'any següent, amb la qual cosa la pau després del setge es convertia en només una treva.